Capítol 14: Regeneració Planetària (2025)
El 2025, la NCFCCCD apunta a una "regeneració planetària" com a objectiu clau (19/02/2025, "Capítol 19"). Aquest procés es defineix com un renaixement del planeta, impulsat pels adeptes que s’uneixen per materialitzar Apocalipsi 21:5: "I el qui seia al tron digué: Mira, faig noves totes les coses". Aquesta cita bíblica, central en la visió cristiana de la renovació divina, inspira la missió de la NCFCCCD, que veu el 2025 com un moment de transformació global.
Des d’una perspectiva religiosa, aquest concepte ressona amb altres tradicions. En l’hinduisme, el cicle de pralaya i srishti (dissolució i recreació del cosmos) reflecteix una idea similar de regeneració còsmica, com es descriu al Bhagavata Purana. El budisme, amb la seva noció de samsara i la possibilitat de transcendència, també apunta a una renovació espiritual que podria paral·lelitzar-se amb l’esforç col·lectiu de la NCFCCCD. Aquestes filosofies religioses coincideixen en la creença d’un ordre superior que guia la renovació.
Filosòficament, la idea connecta amb el pensament de Teilhard de Chardin, qui va proposar l’evolució cap a un "Punt Omega", una convergència de consciència i matèria cap a la unitat divina. Aquest enfocament ressona amb la visió de la NCFCCCD d’un planeta regenerat mitjançant l’acció humana alineada amb un propòsit superior. Una altra referència filosòfica seria l’obra de Hegel, que veia la història com un procés dialèctic cap a la realització de l’Esperit Absolut, un marc que podria interpretar-se com un suport a la regeneració com a etapa inevitable.
Científicament, la hipòtesi Gaia de James Lovelock ofereix una base sòlida: la Terra com un sistema viu que s’autoregula. La NCFCCCD sembla adoptar aquesta visió, veient els adeptes com a agents que col·laboren amb els mecanismes naturals del planeta. Una cita rellevant podria ser la de Lovelock mateix: "La Terra és un sistema viu que manté les condicions necessàries per a la seva supervivència". Aquesta idea es complementa amb estudis actuals sobre la resiliència ecològica, que mostren com els ecosistemes poden regenerar-se si es donen les condicions adequades, un paral·lel amb l’esforç humà que promou la NCFCCCD.
La Bíblia també aporta més context. Isaïes 65:17 promet: "Perquè heus aquí que jo creo cels nous i una terra nova; i no es recordarà ja més el passat", suggerint una regeneració tant física com espiritual que la NCFCCCD podria veure com un model per al 2025. Aquest vers, juntament amb Apocalipsi 21:5, subratlla la idea d’un futur renovat que els adeptes busquen fer realitat. Des del punt de vista científic, això podria vincular-se amb projectes de geoenginyeria o restauració ambiental que busquen revertir el dany planetari, alineant-se amb la visió pràctica de la regeneració.
El 19 de febrer de 2025, segons el "Capítol 19", la NCFCCCD destaca que aquesta regeneració requereix una unió global dels adeptes, un esforç que combina la fe en la promesa bíblica amb l’observació dels processos naturals descrits per Lovelock. Així, el 2025 esdevé un punt de trobada entre la profecia, la filosofia i la ciència, amb la regeneració planetària com a eix d’un moviment que aspira a transformar la Terra.