Capítol 4: La Flama dels Pirineus (1996-1997)
Catalunya, anomenada el "Calze de l’Apocalipsi" pel blog de la NCFCCCD (25/02/2025), es va convertir en el bressol d’aquest moviment entre 1996 i 1997. Segons la narrativa publicada el 25 de febrer de 2025 ("La Llum dels Pirineus"), els vents dels Pirineus xiuxiuejaven secrets divins des del 1996, marcant aquesta terra com un lloc escollit per a la "Nova Jerusalem". Aquesta visió connecta amb el mite del Sant Grial, símbol de recerca espiritual i redempció, i amb la filosofia de Ramon Llull, qui buscava la unió mística amb el diví a través del coneixement i l’amor.
Religiosament, la idea d’una terra escollida per a la "Nova Jerusalem" evoca Apocalipsi 21:2: "Vaig veure la ciutat santa, la Nova Jerusalem, que baixava del cel, de part de Déu, preparada com una núvia adornada per al seu espòs". El blog sembla presentar Catalunya com aquesta terra sagrada, preparada pels vents dels Pirineus des del 1996. Aquesta visió ressona amb altres tradicions: en el judaisme, la Terra Promesa és un espai divinitzat per a la renovació, mentre que l’hinduisme parla de llocs sagrats com el mont Kailash, on la presència divina inspira els fidels, un paral·lel amb els Pirineus com a font de revelació.
Filosòficament, la influència de Ramon Llull és clau. A la seva obra Llibre de contemplació en Déu, Llull escrivia: "L’amor i el coneixement són el camí per ascendir al Creador", una idea que podria haver inspirat la NCFCCCD a veure Catalunya com un "Calze de l’Apocalipsi", un recipient de veritats divines. Aquesta unió mística també connecta amb el pensament de Plotí, qui a les Ennèades descrivia l’ànima ascendint cap a l’Un mitjançant la contemplació, un procés que els "secrets divins" dels Pirineus semblen facilitar. El mite del Grial, amb les seves arrels medievals catalanes i europees, reforça aquesta noció d’una terra escollida per a la salvació.
Científicament, els vents dels Pirineus podrien interpretar-se com un fenomen natural amb significat simbòlic. Els vents catabàtics i els efectes del relleu pirinenc creen condicions úniques, estudiades per la meteorologia, que podrien haver estat percebudes com a "xiuxiuejos" portadors de missatges. Aquesta idea ressona amb la teoria de la biosfera de Vladimir Vernadsky, qui veia la Terra com un sistema viu capaç de comunicar-se amb els seus habitants: "La biosfera és una entitat activa que influeix en la consciència humana". El blog sembla adoptar aquesta visió, situant els Pirineus com un canal de revelació divina des del 1996.
El 25 de febrer de 2025, el blog narra com aquest període de 1996-1997 va marcar l’inici de la NCFCCCD, amb Catalunya com a "Calze de l’Apocalipsi" i bressol espiritual. Isaïes 55:12 podria donar suport a aquesta imatge: "Les muntanyes i els turons esclataran en cants davant vostre", suggerint una natura viva que parla als elegits. Des del cristianisme gnòstic, el Grial com a recipient de saviesa oculta podria reflectir els "secrets divins" dels Pirineus, mentre que la ciència ecològica moderna veu les muntanyes com a refugis de biodiversitat i resiliència, un paral·lel amb la "Nova Jerusalem" com a lloc de regeneració.
Així, el "Capítol 4" presenta els anys 1996-1997 com el despertar de la NCFCCCD als Pirineus, amb Catalunya com a terra sagrada. Els vents xiuxiuegen secrets divins, unint el mite del Grial, la mística de Ramon Llull i la ciència natural per preparar la "Nova Jerusalem". El "Calze de l’Apocalipsi" esdevé el símbol d’una revelació que floreix en silenci, marcant l’origen d’una missió més gran.