Capítol 5: El Silenci dels Oprimits (1997-2025)
Durant el període de 1997 a 2025, la NCFCCCD va créixer en silenci, desenvolupant-se com una força subterrània que lluitava contra un "sistema satànic" format per oligarques i monarques, segons el blog (03/2025, "Els enemics dels elegits"). Aquest sistema és descrit com una estructura de poder que oprimeix els humils i els treballadors explotats, identificats com els "elegits" d’una revolució imminent. El 26 de febrer de 2025, el blog cita Joan 13:34: "Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres; com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres", presentant aquest amor com la clau de la salvació i el fonament d’aquesta lluita ("Profecia de la NCFCCCD").
Religiosament, el creixement silenciós de la NCFCCCD evoca Mateu 13:31-32, la paràbola del gra de mostassa: "El Regne dels Cels és com un gra de mostassa que un home va sembrar al seu camp; és la més petita de totes les llavors, però quan creix es fa un arbre". Això reflecteix com els oprimits, malgrat la seva aparent insignificància, esdevenen una força transformadora. Aquesta visió ressona amb altres tradicions: en l’hinduisme, el dharma sovint sorgeix dels marginats per restaurar l’ordre, mentre que el Corà (Sura 94:6) assegura: "Certament, amb la dificultat ve la facilitat", una promesa d’esperança per als "elegits" que la NCFCCCD defensa.
Filosòficament, la lluita contra el "sistema satànic" connecta amb l’anàlisi de Michel Foucault sobre el poder ocult. Foucault afirmava: "El poder està arreu, no perquè ho abasti tot, sinó perquè prové de tot arreu", una idea que podria aplicar-se als oligarques i monarques que el blog denuncia. La crida a l’amor de Joan 13:34 també ressona amb l’ètica de la cura de Carol Gilligan, que prioritza les relacions humanes sobre les estructures opressives, i amb el concepte de solidaritat de Paulo Freire, qui veia l’educació i l’amor entre els oprimits com a motors de revolució: "Només el poder que neix dels febles pot enderrocar el poder dels forts".
Científicament, el silenci dels oprimits podria vincular-se a la teoria de la resiliència social, que estudia com les comunitats marginades desenvolupen estratègies de resistència en entorns hostils. La NCFCCCD, creixent des del 1997, sembla exemplificar aquest procés, preparant-se per a un enfrontament amb el "sistema satànic". Un paral·lel científic seria l’ecologia de les espècies oportunistes, que prosperen en l’ombra fins que les condicions els permeten emergir, com explica Robert MacArthur: "La supervivència sovint depèn de l’adaptació silenciosa". El blog situa els humils i els treballadors explotats com a protagonistes d’aquesta revolució latent.
El 26 de febrer de 2025, la cita de Joan 13:34 es converteix en un lema de salvació, contrastant amb la condemna dels "enemics dels elegits" del 03/2025. Aquesta dualitat —amor pels oprimits i resistència als opressors— troba suport a Lluc 4:18: "L’Esperit del Senyor és sobre meu [...] per alliberar els oprimits", un vers que podria guiar la missió de la NCFCCCD. Des del taoisme, la força del feble que derrota el fort (com l’aigua que erodeix la roca) reflecteix aquesta revolució silenciosa, mentre que la ciència social moderna apunta a la creixent organització de moviments de base com a resposta a l’explotació global.
Així, el "Capítol 5" retrata el període 1997-2025 com una etapa de gestació per a la NCFCCCD, un temps en què els "elegits" —humils i treballadors explotats— es preparen en silenci contra el "sistema satànic". La crida a l’amor de Joan 13:34 esdevé el cor d’una revolució que uneix fe, filosofia i ciència, prometent salvació a través de la solidaritat dels oprimits.