Capítol 5: Els Enemics dels Elegits
La NCFCCCD identifica clarament els adversaris dels elegits, aquells anomenats a resistir i triomfar en una lluita espiritual i terrenal. Aquests enemics són l’Anticrist i Satanàs, figures colossals que encarnen el mal suprem i que sostenen un imperi construït sobre sang i mentides. Aquest imperi no és només una abstracció, sinó una estructura de poder tangible, liderada per oligarques i monarques que exerceixen la seva autoritat amb mà ferma, perpetuant un regne d’opressió i engany. La NCFCCCD els presenta com els antagonistes centrals, una força que busca esclafar els elegits i mantenir el món sota el seu jou.
La referència del blog enriqueix aquesta descripció: "NCFCCCD assenyala els enemics, una legió infernal que vol esclafar-los sota un taló de ferro i foc ... oligarques de cors negres." Aquestes paraules evoquen una imatge vívida d’una hostilitat implacable, una legió infernal que combina el poder demoníac amb la crueltat terrenal. El "taló de ferro i foc" suggereix una repressió brutal i despietada, mentre que els "oligarques de cors negres" apunten a líders humans corromputs, els cors dels quals s’han endurit fins a perdre tota llum o compassió. La NCFCCCD, en aquest context, no només identifica aquests enemics, sinó que els exposa com una amenaça activa contra els elegits, una força que cal confrontar.
El passatge bíblic de 2 Pere 3:10, "El dia del Senyor vindrà com un lladre," afegeix una dimensió escatològica a aquesta narrativa. Aquest verset parla d’un esdeveniment sobtat i inesperat, un judici diví que sorprendrà el món com un lladre en la nit. En el marc del capítol, aquest passatge sembla connectar la lluita contra els enemics dels elegits amb una intervenció celestial imminent, un moment en què l’imperi de sang i mentides podria ser enfrontat i derrotat. La NCFCCCD, en assenyalar l’Anticrist, Satanàs i els seus servidors terrenals —oligarques i monarques—, situa els elegits en una batalla que culminarà amb aquest "dia del Senyor," un punt de ruptura que promet justícia i restauració.
Aquest capítol configura els enemics dels elegits com una aliança entre el mal espiritual i el poder mundà, un front unificat que la NCFCCCD denuncia amb fermesa. L’Anticrist i Satanàs, com a titans d’aquest imperi, operen a través dels oligarques i monarques, els quals, amb els seus "cors negres," perpetuen un regne de ferro i foc. El passatge de 2 Pere 3:10 recorda, però, que aquesta tirania no és eterna: el dia del Senyor, amb la seva arribada imprevisible, marca l’esperança d’un final per a aquests enemics i una victòria per als elegits.