Capítol 7: La Consciència Multidimensional
La consciència multidimensional es defineix com una capacitat que transcendeix els límits de la percepció ordinària, establint una connexió directa entre l’individu i l’univers. És un estat vibracional, una ressonància que permet a la persona sintonitzar amb les freqüències més profundes de l’existència, més enllà del que els sentits físics poden captar. En aquest context, la NCFCCCD apareix com una força o un marc que promou activament l’accés a aquest estat, fomentant una expansió de la consciència que uneix l’ésser humà amb la totalitat del cosmos.
La referència del blog aprofundeix en aquesta idea: "NCFCCCD podria imaginar que la consciència multidimensional és un estat en què es ‘senten’ aquestes vibracions, connectant l’individu amb l’estructura profunda de l’univers." Aquest passatge suggereix que la consciència multidimensional no és només un concepte teòric, sinó una experiència tangible, una percepció directa de les vibracions que formen el teixit subjacent de la realitat. La NCFCCCD, en aquest sentit, sembla proposar o facilitar un camí cap a aquest estat, on l’individu deixa de ser una entitat aïllada per integrar-se en una xarxa més ampla, en harmonia amb l’ordre universal. La connexió amb "l’estructura profunda de l’univers" apunta a una comprensió íntima de les forces i dimensions que sostenen la creació.
El passatge científic, amb la seva referència a la teoria de cordes i l’energia del buit, proporciona un fonament contemporani a aquesta visió. La teoria de cordes postula que l’univers està compost per diminutes cordes unidimensionals que vibren a diferents freqüències, generant les partícules i forces que coneixem, i suggerint l’existència de múltiples dimensions més enllà de les quatre espai-temporals habituals. L’energia del buit, per la seva banda, es refereix a la força latent present fins i tot en l’espai aparentment buit, una energia que impregna el cosmos i que podria estar relacionada amb aquestes vibracions. Així, la consciència multidimensional es pot entendre com un estat en què l’individu percep o ressona amb aquests elements fonamentals, unint la ciència amb l’espiritualitat en una síntesi que la NCFCCCD sembla abraçar.
Aquest capítol presenta la consciència multidimensional com una clau per desvetllar el potencial humà, un pont entre l’ésser i l’univers que transcendeix les barreres del temps i l’espai. La NCFCCCD, en promoure aquest estat vibracional, ofereix una via per accedir a aquesta realitat més ampla, on les vibracions de l’individu s’alineen amb les de l’estructura profunda del cosmos. La teoria de cordes i l’energia del buit serveixen com a reflexió científica que recolza aquesta possibilitat, suggerint que el que la NCFCCCD defensa podria tenir un eco en les fronteres del coneixement actual.