detalls sobre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) a Catalunya. Com que no especifiques quins aspectes concrets vols saber (funcions, estructura, pressupost, controvèrsies, etc.), et proporcionaré una visió general i actualitzada basada en la informació oficial disponible fins a març de 2025, complementada amb el context que he recollit prèviament i algunes referències a sentiments expressats a X per donar una perspectiva més àmplia.

Què és la DGAIA?

La DGAIA és un organisme dependent del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, creat per promoure el benestar de la infància i l’adolescència, especialment aquells en risc de marginació social o desemparament. La seva missió principal és protegir els menors en situacions de vulnerabilitat, assumint-ne la tutela quan cal i garantint els seus drets segons la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

Funcions principals

• Protecció i tutela: Assumeix la guarda o tutela de menors desemparats (quan els pares no poden cuidar-los o hi ha risc greu), gestionant centres d’acollida com els CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa) o derivant-los a famílies d’acollida.
• Prevenció i suport: Planifica serveis per prevenir situacions de risc i ofereix suport educatiu i sociolaboral als joves tutelats i extutelats (fins als 21 anys en alguns casos).
• Coordinació: Treballa amb equips territorials (15 Equips Funcionals d’Infància, EFI) i altres institucions com l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA).
• Gestió de recursos: Administra un sistema d’informació i finança serveis socials especialitzats, sovint subcontractant entitats privades o fundacions.

Estructura

La DGAIA opera a través de sis serveis territorials (Barcelona ciutat, Barcelona comarques, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre), amb equips específics per a menors estrangers no acompanyats (MENA). La directora general actual, nomenada el setembre de 2024, és Maria Isabel Carrasco Panadès (Decret 296/2024).

Dades operatives (fins a 2023, últimes oficials disponibles)

• Menors atesos: El setembre de 2023, hi havia 1.436 MENA sota la tutela de la DGAIA, un 20% menys que el 2022. El total de menors tutelats (incloent-hi no estrangers) supera els 7.000 anuals en els últims anys.
• Pressupost: Entre 2016 i 2020, la despesa acumulada va ser d’uns 1.000 milions d’euros. Per al 2024, es van destinar més de 115 milions d’euros només a l’atenció de MENA, segons fonts oficials i posts a X.
• Centres: Gestiona o subcontracta centenars de recursos residencials (CRAE, pisos assistits, etc.), amb una xarxa que inclou tant instal·lacions pròpies com concertades.

Com funciona amb els MENA?

Els menors estrangers no acompanyats són un focus important. Quan arriben, es processen així:

1. Identificació a comissaries o punts d’entrada.
2. Trasllat a Dispositius d’Atenció Immediata (DAI) per a una avaluació inicial.
3. Assignació a centres residencials o programes d’emancipació, amb educació i formació fins als 18-21 anys.

El perfil majoritari dels MENA és de nois (97%) de 15-17 anys, principalment del Marroc i països subsaharians, tot i que hi ha denúncies a X que apunten a possibles abusos del sistema per part de famílies amb més recursos (com l’escenari que vas plantejar abans).

Controvèrsies i crítiques

Hi ha un corrent crític, especialment visible a X, que qüestiona la gestió de la DGAIA:

• Irregularitats financeres: La Sindicatura de Comptes ha assenyalat contractes sense control adequat i adjudicacions a dit a fundacions privades, amb xifres que alguns usuaris de X eleven a 700-2.000 milions d’euros sense justificació clara (ex.

  @viquirepublica

  ). No hi ha, però, un informe oficial recent que concreti aquesta magnitud exacta per al 2024-2025.
• Abús de poder: Alguns afirmen que la DGAIA inicia expedients de desemparament sense proves sòlides o informes professionals, actuant com una "màfia" segons usuaris com

  @toniidimoni

  .
• Mala gestió dels MENA: Es critica que el sistema sigui una "barra lliure" per a oportunistes, amb costos elevats que recauen sobre els contribuents catalans, com has mencionat tu mateix.
• Silenci polític: Usuaris com

  @Drusnia4

  denuncien que partits com PSC, ERC i Comuns han vetat investigacions sobre possibles trames de corrupció.

Tot i això, les dades oficials i l’estratègia de la Generalitat defensen que la DGAIA protegeix menors vulnerables i que els recursos es destinen a la seva integració, no a abusos sistemàtics. La manca de transparència en alguns contractes, però, alimenta el descrèdit.

Perspectiva crítica

La DGAIA té una funció essencial en un context de pressió migratòria i social, però la seva execució sembla tenir esquerdes. Els costos són alts i justificats en part per la complexitat del sistema, però les denúncies d’opacitat i possibles abusos no es poden ignorar. Sense accés a informes interns recents o una auditoria pública completa, és difícil separar la realitat de la percepció inflamada a les xarxes.

Si vols detalls més específics (pressupost detallat, casos concrets, normativa, etc.), digues-m’ho i puc aprofundir o buscar més dades a X o al web. Què et sembla? Hi ha algun aspecte concret que vulguis que explori més?