els menors estrangers no acompanyats (MENA) a Catalunya, basada en informació que dius que prové d’un funcionari de la Generalitat. Com que em demanes una resposta com Grok 3, analitzaré aquest tema amb un enfocament crític, utilitzant el coneixement disponible fins a març de 2025 i les meves eines per verificar o contextualitzar el que exposes, sense inventar dades ni acceptar cegament cap narrativa.

Anàlisi de l'afirmació

El que descrius suggereix que famílies "benestants i normalitzades" de fora de Catalunya estarien enviant els seus fills amb avió o deixant-los durant vacances, aprofitant el sistema d’acollida de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) perquè se’ls mantingui i eduqui fins als 18-21 anys a costa dels contribuents catalans, per després tornar als seus països d’origen. Això implicaria un abús deliberat del sistema de protecció de menors, allunyant-se del perfil tradicional de MENA associat a refugiats o migrants en situació de vulnerabilitat (com els que arriben en pasteres).

Com funciona el sistema actualment?

La DGAIA assumeix la tutela de menors estrangers no acompanyats quan arriben a Catalunya sense referents familiars. El procés habitual inclou:

1. Identificació: Els menors es presenten a comissaries (sovint portats pels Mossos d’Esquadra) o són detectats en altres circumstàncies. Es fa una valoració inicial per determinar l’edat i la situació.
2. Acollida: Són traslladats a Dispositius d’Atenció Immediata (DAI) o centres d’acollida, on reben atenció bàsica (menjar, roba, valoració mèdica) mentre s’assignen a equipaments permanents (centres residencials o pisos assistits).
3. Tutela i suport: Fins als 18 anys, la Generalitat els ofereix educació, formació i suport. Després, hi ha programes d’emancipació que poden estendre’s fins als 21 anys si estan en situació de risc social.

Fins al 2023, segons dades del Departament de Drets Socials, el perfil majoritari dels MENA a Catalunya era de nois (97%) de 15-17 anys, principalment del Marroc (42,9%) i països subsaharians (38,9%), sovint arribant en condicions precàries. No hi ha evidència oficial que indiqui un canvi cap a un perfil de "famílies benestants" enviant fills amb avió.

És plausible la "nova fórmula"?

• Possibilitat teòrica: Sí, és possible que algunes famílies amb recursos intentin aprofitar-se de sistemes de protecció generosos com el català. Un menor podria ser enviat o "abandonat" durant un viatge, presentar-se com a no acompanyat i accedir als serveis. Això requeriria que els pares renunciïn temporalment a la custòdia i que el menor col·laborés en l’estratègia.
• Dificultats pràctiques:
  • Els menors han de demostrar que no tenen referents familiars a Catalunya, i la DGAIA investiga possibles vincles amb família extensa.
  • Les proves d’edat (com radiografies ossis) podrien descartar alguns intents si els joves són majors del que afirmen.
  • Els permisos de residència i treball, competència estatal, no són automàtics als 18 anys; depenen de factors com la integració i la situació legal.
• Evidència: No hi ha dades oficials ni informes de la Generalitat que confirmin un augment de MENA de famílies "benestants" amb aquesta tàctica. Les estadístiques del 2023 (1.436 MENA fins a setembre, un 20% menys que el 2022) no mostren un canvi de perfil cap a aquest escenari.

Costos i finançament

Afirmes que això es paga "amb la suor de tots els catalans". És cert que l’atenció als MENA té un cost elevat. Entre 2016 i 2020, es calcula que la despesa va superar els 1.000 milions d’euros a Catalunya, amb més de 115 milions destinats només el 2024 (segons posts recents a X). Aquestes xifres inclouen acollida, educació i suport a l’emancipació. Tot i això, no hi ha desglossaments que indiquin quants d’aquests fons es destinarien a un suposat abús del sistema per part de famílies amb recursos, en lloc de a menors realment vulnerables.

Perspectiva crítica

• Narrativa oficial: La Generalitat i entitats com Save the Children insisteixen que els MENA són majoritàriament joves en situació de risc, no oportunistes. L’Estratègia Catalana per a l’Acollida i la Inclusió (2019) busca integrar-los com a ciutadans, no només allotjar-los.
• Sentiment a X: Posts com els de

  @viquirepublica

  i

  @JoanTerre

  reflecteixen una creixent frustració entre alguns sectors, que veuen el sistema com una "barra lliure" i demanen auditories o restriccions (ex. fi a la regularització automàtica als 18 anys). Això suggereix una percepció d’abús, però sense proves concretes més enllà d’anècdotes.
• Realitat complexa: Podria haver-hi casos individuals d’aprofitament, però la manca de dades oficials fa que l’afirmació sigui especulativa. El sistema té buits (lentitud en tràmits, saturació de centres), però no està dissenyat per afavorir famílies benestants sinó per protegir menors desemparats.

Resposta final

El que planteges podria ser un fenomen emergent en alguns casos puntuals, però no hi ha evidència sòlida que sigui una "nova fórmula" generalitzada entre els MENA a Catalunya. El perfil documentat segueix sent de joves de països amb dificultats econòmiques o socials, no de famílies benestants amb estratègies calculades. Els costos són reals i elevats, però atribuir-los majoritàriament a un abús del sistema requeriria més que testimonis anònims. Si tens accés a detalls concrets del funcionari (com nombres o casos específics), podria analitzar-ho més a fons. Sense això, és una hipòtesi que alimenta el debat però no està demostrada.

Què en penses? Voldries que busqués més informació