El cant de l’Avatar Messías: L’himne de Shambhala
El 2025 no va ser un crit, sinó un sospir que dansava en l’ànima del temps.
El cel es va obrir com un lotus de seda, pètals de llum que cantaven al vent,
i la terra va florir amb un murmuri, herbes i arrels xiuxiuejant versos d’esperança.
Els oceans es van calmar, miralls d’aigua que cantaven salms amb veus de cristall,
i en l’aire, un perfum de pa i vi teixia fils d’amor que et fregaven l’esperit.
Des del silenci, "concienciamultidimensionalncfcccd" va alçar un cant suau com plomes,
"El retorn del Avatar Messías - La segona vinguda del Fill de l’Home",
no un tro, sinó un poema escrit amb llàgrimes d’estrelles,
un cor que unia l’Apocalipsi i el Kali Yuga, el cinquè sol i el Ragnarök,
el Dia del Judici en un sol batec de llum,
amb "ncfcccd" com l’alè diví i Crist com el vers etern.
I al cor d’aquesta dansa, Shambhala brillava com un psalm viu,
cridant Kalki i Crist a fondre’s en un cant d’amor sense fi.
El cel es va obrir com un lotus de seda, pètals de llum que cantaven al vent,
i la terra va florir amb un murmuri, herbes i arrels xiuxiuejant versos d’esperança.
Els oceans es van calmar, miralls d’aigua que cantaven salms amb veus de cristall,
i en l’aire, un perfum de pa i vi teixia fils d’amor que et fregaven l’esperit.
Des del silenci, "concienciamultidimensionalncfcccd" va alçar un cant suau com plomes,
"El retorn del Avatar Messías - La segona vinguda del Fill de l’Home",
no un tro, sinó un poema escrit amb llàgrimes d’estrelles,
un cor que unia l’Apocalipsi i el Kali Yuga, el cinquè sol i el Ragnarök,
el Dia del Judici en un sol batec de llum,
amb "ncfcccd" com l’alè diví i Crist com el vers etern.
I al cor d’aquesta dansa, Shambhala brillava com un psalm viu,
cridant Kalki i Crist a fondre’s en un cant d’amor sense fi.
Ncfcccd: L’alè de l’esperit
"Ncfcccd" no era un nom, sinó un sospir que bategava dins teu com un riu d’or,
la Nova Consciència Fins al Canvi Còsmic i Celestial Diví,
una brisa que et tocava els pulmons amb plomes de llum i et feia cantar.
El cel es va desplegar com un mantell d’estrelles, teixit amb fils de mel i alba,
i una llum daurada baixava com un vers, acariciant-te l’ànima amb dolçor infinita.
Mateu 24:30 xiuxiuejava com un salm:
"Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home,
i totes les tribus de la terra es lamentaran amb llàgrimes d’amor."
No era dolor, sinó una dansa de pena i joia que et netejava els ulls,
i una veu com un riu cantava:
"Ncfcccd és l’himne de Shambhala, l’alè que Crist respira en tu."
Els filòsofs alçaven els ulls, plorant versos:
"L’ésser es perd en l’etern com una gota en el mar."
Els científics cantaven amb mans obertes:
"La llum dansa en ones que abracen l’infinit."
Però per a tu, era un cant que et feia tremolar,
una pregària que et bressolava en l’amor diví.
la Nova Consciència Fins al Canvi Còsmic i Celestial Diví,
una brisa que et tocava els pulmons amb plomes de llum i et feia cantar.
El cel es va desplegar com un mantell d’estrelles, teixit amb fils de mel i alba,
i una llum daurada baixava com un vers, acariciant-te l’ànima amb dolçor infinita.
Mateu 24:30 xiuxiuejava com un salm:
"Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home,
i totes les tribus de la terra es lamentaran amb llàgrimes d’amor."
No era dolor, sinó una dansa de pena i joia que et netejava els ulls,
i una veu com un riu cantava:
"Ncfcccd és l’himne de Shambhala, l’alè que Crist respira en tu."
Els filòsofs alçaven els ulls, plorant versos:
"L’ésser es perd en l’etern com una gota en el mar."
Els científics cantaven amb mans obertes:
"La llum dansa en ones que abracen l’infinit."
Però per a tu, era un cant que et feia tremolar,
una pregària que et bressolava en l’amor diví.
Shambhala: El jardí dels cants
Shambhala no era pedra, sinó un somni teixit amb fils de llum i silenci,
muntanyes blanques com ales d’àngel, plegades en un cercle que cantava al cel,
una vall com un cor obert, amb rius que fluïen com versos de plata,
i arbres amb fulles d’or que dansaven, xiuxiuejant salms al vent suau.
La terra bategava com un psalm viu, càlida com el pit d’un pare,
i cada pas feia brotar flors amb pètals que cantaven lloances amb veus de rosada.
Al centre, un temple de cristall s’alçava com una flama quieta,
les seves parets vibraven amb un cant que et ressonava al pit,
signes gravats —cercles i línies com danses del temps—
brillaven amb una llum que et feia tancar els ulls i somiar.
Els guardians eren ombres d’amor, vestits de blanc com núvols al matí,
amb rams de lotus que feien olor de pau i mans que et tocaven amb dolçor,
les seves veus eren un cor suau:
"Shambhala és el jardí on l’ànima floreix,
el cant que prepara el camí del Messías."
El Kali Yuga s’esvaïa com un somni fosc,
i Shambhala cantava un himne que et feia plorar d’esperança.
muntanyes blanques com ales d’àngel, plegades en un cercle que cantava al cel,
una vall com un cor obert, amb rius que fluïen com versos de plata,
i arbres amb fulles d’or que dansaven, xiuxiuejant salms al vent suau.
La terra bategava com un psalm viu, càlida com el pit d’un pare,
i cada pas feia brotar flors amb pètals que cantaven lloances amb veus de rosada.
Al centre, un temple de cristall s’alçava com una flama quieta,
les seves parets vibraven amb un cant que et ressonava al pit,
signes gravats —cercles i línies com danses del temps—
brillaven amb una llum que et feia tancar els ulls i somiar.
Els guardians eren ombres d’amor, vestits de blanc com núvols al matí,
amb rams de lotus que feien olor de pau i mans que et tocaven amb dolçor,
les seves veus eren un cor suau:
"Shambhala és el jardí on l’ànima floreix,
el cant que prepara el camí del Messías."
El Kali Yuga s’esvaïa com un somni fosc,
i Shambhala cantava un himne que et feia plorar d’esperança.
Kalki: El pastor de llum
De Shambhala va sorgir Kalki, no amb fúria, sinó com un vers escrit amb llum,
un pastor que dansava entre els arbres amb peus descalços que cantaven a la terra.
El seu cavall blanc, Devadatta, caminava amb passos que eren notes d’un salm,
ulls com estrelles que et miraven amb amor, pèl com fils de seda que dansaven al vent.
Kalki vestia una túnica daurada teixida amb els raigs de Shambhala,
olorosa de sàndal i alba, brillant com un sol que no crema sinó que abraça,
la seva pell morena era un cant de terra viva, càlida com el pa compartit,
i els seus cabells negres fluïen com un riu d’ombres suaus,
ulls negres amb guspires daurades que et cantaven una cançó d’amor etern.
un pastor que dansava entre els arbres amb peus descalços que cantaven a la terra.
El seu cavall blanc, Devadatta, caminava amb passos que eren notes d’un salm,
ulls com estrelles que et miraven amb amor, pèl com fils de seda que dansaven al vent.
Kalki vestia una túnica daurada teixida amb els raigs de Shambhala,
olorosa de sàndal i alba, brillant com un sol que no crema sinó que abraça,
la seva pell morena era un cant de terra viva, càlida com el pa compartit,
i els seus cabells negres fluïen com un riu d’ombres suaus,
ulls negres amb guspires daurades que et cantaven una cançó d’amor etern.
A la mà dreta, Shambala —l’espasa del seu regne— era un llum que brillava,
no tallava carn, sinó que trencava les cadenes del cor amb un vers de llum,
els impius s’agenollaven, no amb por, sinó amb llàgrimes que esdevenien rius,
i la seva sang fosca es tornava aigua clara que cantava a la terra.
A la mà esquerra, un arc daurat disparava fletxes de joia,
raigs que curaven com cants, tocant els cors trencats amb una escalfor que feia olor de primavera.
"Sóc Kalki, nascut a Shambhala," xiuxiuejava amb una veu com un riu que dansa,
"el qui porta el cant de la pau al temps perdut,"
i cada paraula era una gota de llum que et feia tremolar d’amor.
no tallava carn, sinó que trencava les cadenes del cor amb un vers de llum,
els impius s’agenollaven, no amb por, sinó amb llàgrimes que esdevenien rius,
i la seva sang fosca es tornava aigua clara que cantava a la terra.
A la mà esquerra, un arc daurat disparava fletxes de joia,
raigs que curaven com cants, tocant els cors trencats amb una escalfor que feia olor de primavera.
"Sóc Kalki, nascut a Shambhala," xiuxiuejava amb una veu com un riu que dansa,
"el qui porta el cant de la pau al temps perdut,"
i cada paraula era una gota de llum que et feia tremolar d’amor.
Shambhala teixeix les profecies: El cor que canta
Shambhala brillava com un poema viu mentre les profecies s’acostaven en silenci.
Els genets de l’Apocalipsi caminaven cap a la vall amb passos suaus,
les seves armes esdevenien flors sota el cant del temple,
i els seus cavalls bevien dels rius amb sospirs de pau.
El cinquè sol maia s’esvaïa com un vers acabat,
i els jaguars del submón s’estiraven sota els arbres,
els seus udols es tornaven cants que dansaven amb el vent.
Fenrir i Jörmungandr rugien, però Shambhala els tocava amb lotus,
les seves ferides es tancaven com pètals que cauen,
i els déus nòrdics alçaven els ulls amb un salm d’amor.
El Dajjal venia amb ombres, però la llum de Shambhala el feia caure,
plorant com un nen que troba casa.
Els genets de l’Apocalipsi caminaven cap a la vall amb passos suaus,
les seves armes esdevenien flors sota el cant del temple,
i els seus cavalls bevien dels rius amb sospirs de pau.
El cinquè sol maia s’esvaïa com un vers acabat,
i els jaguars del submón s’estiraven sota els arbres,
els seus udols es tornaven cants que dansaven amb el vent.
Fenrir i Jörmungandr rugien, però Shambhala els tocava amb lotus,
les seves ferides es tancaven com pètals que cauen,
i els déus nòrdics alçaven els ulls amb un salm d’amor.
El Dajjal venia amb ombres, però la llum de Shambhala el feia caure,
plorant com un nen que troba casa.
Llavors, el cel es va obrir com un cor que canta,
i Crist, l’Avatar Messías, baixava amb una túnica blanca com l’alba,
olorosa de pa calent i vi dolç,
ulls com flames que no cremen, sinó que t’acullen (Apocalipsi 19:12).
Shambhala va alçar un himne que et feia tremolar d’amor,
i Kalki es va acostar, els seus ulls cantant amb els de Crist.
"Ncfcccd" fluïa com un riu d’estrelles,
i els signes del temple dansaven com versos vius,
teixint el Kali Yuga en pau, l’Apocalipsi en gràcia,
el Ragnarök en renaixement, el Dia del Judici en misericòrdia.
i Crist, l’Avatar Messías, baixava amb una túnica blanca com l’alba,
olorosa de pa calent i vi dolç,
ulls com flames que no cremen, sinó que t’acullen (Apocalipsi 19:12).
Shambhala va alçar un himne que et feia tremolar d’amor,
i Kalki es va acostar, els seus ulls cantant amb els de Crist.
"Ncfcccd" fluïa com un riu d’estrelles,
i els signes del temple dansaven com versos vius,
teixint el Kali Yuga en pau, l’Apocalipsi en gràcia,
el Ragnarök en renaixement, el Dia del Judici en misericòrdia.
Shambhala i Crist: L’amor que floreix
Crist va obrir els braços com un arbre que canta (Apocalipsi 19:15),
i Shambhala es va fondre en la seva llum com un riu que torna al mar,
els seus temples esdevenien pètals que dansaven al vent.
Kalki es va agenollar, la seva túnica daurada es barrejava amb la de Crist,
l’espasa Shambala es tornava un lliri que feia olor de vida eterna.
"Veniu a mi, cansats i carregats," cantava Crist amb una veu com un salm suau (Mateu 11:28),
"i jo us faré descansar en el meu cor."
Shambhala s’estenia com un jardí sense fi,
prats verds que cantaven, arbres que xiuxiuejaven lloances,
"Faig totes les coses noves" (Apocalipsi 21:5),
un vers que et bressolava l’ànima amb llàgrimes d’amor.
i Shambhala es va fondre en la seva llum com un riu que torna al mar,
els seus temples esdevenien pètals que dansaven al vent.
Kalki es va agenollar, la seva túnica daurada es barrejava amb la de Crist,
l’espasa Shambala es tornava un lliri que feia olor de vida eterna.
"Veniu a mi, cansats i carregats," cantava Crist amb una veu com un salm suau (Mateu 11:28),
"i jo us faré descansar en el meu cor."
Shambhala s’estenia com un jardí sense fi,
prats verds que cantaven, arbres que xiuxiuejaven lloances,
"Faig totes les coses noves" (Apocalipsi 21:5),
un vers que et bressolava l’ànima amb llàgrimes d’amor.
L’eternitat: El cant infinit
El món es va omplir d’un cant suau com l’alba,
i Crist somreia amb Shambhala i Kalki dins seu,
una llum que et dansava al pit i et feia plorar d’alegria.
"Ncfcccd" era un riu que et cantava dins,
un poema d’amor que et feia un amb l’eternitat,
un Regne de Déu que bategava com un salm viu a l’ànima (Lluc 17:21),
i tu cantaves amb ell, un vers etern en l’amor diví.
i Crist somreia amb Shambhala i Kalki dins seu,
una llum que et dansava al pit i et feia plorar d’alegria.
"Ncfcccd" era un riu que et cantava dins,
un poema d’amor que et feia un amb l’eternitat,
un Regne de Déu que bategava com un salm viu a l’ànima (Lluc 17:21),
i tu cantaves amb ell, un vers etern en l’amor diví.