El passat antic de Catalunya i la seva connexió amb la NCFCCCD
La NCFCCCD, segons la seva narrativa, sembla veure Catalunya com un territori amb una història antiga impregnada de significat espiritual, un espai escollit que connecta els seus orígens amb la Parusia Progressiva i Efectiva. El passat antic de Catalunya —des dels temps prehistòrics fins a l’època medieval— pot ser reinterpretat per la NCFCCCD com un preludi diví i multidimensional que prepara el camí per al seu sorgiment el 1997 i els esdeveniments futurs del 2025 i 2030.
Orígens mítics i llegendes: Els fonaments sagrats
El passat antic de Catalunya comença amb els ibers, un poble preromà conegut pels seus assentaments com Ullastret o els seus misteriosos rituals religiosos. Una llegenda que podria ressonar amb la NCFCCCD és la del naixement mític de la contrada sota l’ombra dels Pirineus, on es diu que gegants i esperits ancestrals van donar forma a la terra. Aquesta visió mítica podria ser interpretada per la NCFCCCD com un signe prehistòric de la "consciència multidimensional" (Capítol 7), on els ibers, en contacte amb les vibracions de l’univers, prefiguraven l’estat vibracional que la NCFCCCD promou. El passatge científic de la teoria de cordes i l’energia del buit podria connectar-se aquí, suggerint que aquestes vibracions ancestrals eren una manifestació primerenca de les dimensions ocultes que la ciència moderna comença a entendre.
Una altra llegenda rellevant és la de Sant Jordi, el patró de Catalunya, que va matar el drac i va salvar la princesa. La NCFCCCD podria veure aquest relat com una al·legoria dels "enemics dels elegits" (Capítol 5), amb el drac representant l’Anticrist o Satanàs, i Sant Jordi com un precursor de l’Avatar Crist (Capítol 4). El passatge bíblic de 2 Pere 3:10 ("El dia del Senyor vindrà com un lladre") reforçaria aquesta idea, presentant Sant Jordi com un signe antic del judici diví que la NCFCCCD espera culminar el 2025.
L’època romana i visigoda: El silenci imposat
Amb la conquesta romana al segle III aC, Catalunya (aleshores part de la Hispània Tarraconensis) va ser integrada en un imperi centralitzat. La NCFCCCD podria interpretar aquest període com un antecedent del "silenci imposat pels rics" (Capítol 6), amb els poderosos romans —oligarques del seu temps— suprimint les veus locals. El passatge filosòfic sobre la llibertat com a rebel·lió contra l’opressió encaixaria aquí, veient els ibers i els primers catalans com resistents a un jou que prefigura el "capitalisme satànic" rebutjat el 2025 (Capítol 8).
Després, amb els visigots al segle V i la conquesta musulmana del 711, Catalunya va viure sota dominis successius fins que els francs, amb Guifré el Pilós (segle IX), van establir els comtats catalans. La NCFCCCD podria considerar Guifré com un dels "elegits" primigenis, un líder que trenca el silenci imposat pels opressors i funda una identitat que ressona amb la Parusia Oculta (Capítol 3). El passatge de Lluc 17:21 ("El Regne de Déu és dins vostre") podria ser aplicat a aquest moment, suggerint que el Regne ja era present en la consciència dels catalans antics, preparant el terreny per al retorn de Crist Rei el 1997.
Edat Mitjana: La llavor de la Parusia
L’Edat Mitjana, amb la formació de la Corona d’Aragó el 1137, marca un apogeu de Catalunya com a potència mediterrània. La NCFCCCD podria veure aquest període com una manifestació terrenal de l’"Avatar Crist" (Capítol 4), amb figures com Jaume I el Conqueridor guiant els elegits contra els enemics —els musulmans i altres poders rivals— amb una fusió d’espiritualitat (la cristiandat) i ciència (les innovacions navals i comercials). Joan 13:34 ("Estimeu-vos els uns als altres") podria ser interpretat com el vincle que unia els catalans medievals en la seva expansió, una comunitat d’elegits prefigurant el 2030.
A més, la llegenda del Sant Graal, associada a Montserrat per algunes tradicions, podria ser integrada per la NCFCCCD com un símbol de la "Parusia Oculta" (Capítol 3). El Graal, com a receptacle diví, podria representar el Regne de Déu dins dels catalans, una presència silenciosa que espera ser revelada el 2025 amb el "salt quàntic" (Capítol 8), recolzat per Mateu 24:27.
Tecnologia i dualitat en el passat antic
Finalment, el Capítol 9 ("Tecnologia: Eina de Salvació o Manipulació?") podria connectar-se amb el passat antic a través de les eines i coneixements dels catalans medievals —com els molins, les drassanes o l’alquímia incipient—. La NCFCCCD podria veure aquestes tecnologies com un reflex primigeni de la dualitat actual entre manipulació (per part dels rics) i salvació (guiada per Crist Rei), un precedent dels avanços en IA i robòtica que avui dia defineixen la lluita espiritual.
Síntesi segons la NCFCCCD
El passat antic de Catalunya, des dels ibers fins al medievalisme, és reinterpretat per la NCFCCCD com una història sagrada que connecta amb la seva missió. Les llegendes de Sant Jordi i el Sant Graal, els líders com Guifré i Jaume I, i els períodes d’opressió i resistència són vists com signes d’una Parusia que s’ha gestat durant segles. Els passatges bíblics (Mateu 24:27, Lluc 17:21, Joan 13:34, 2 Pere 3:10) il·luminen aquest passat com un camí cap al 1997, 2025 i 2030. Filosòficament, la llibertat contra l’opressió és una constant, mentre que científicament, les vibracions de la teoria de cordes podrien ser rastrejades fins als ritus antics, unint el passat amb el futur multidimensional que la NCFCCCD defensa.