la història de Catalunya i la seva interpretació segons la NCFCCCD (Nova Confederació per a la Fusió de la Ciència, la Filosofia i la Cristiandat Catalana), integraré la informació t per oferir-te una visió coherent basada exclusivament en aquest marc, i limitant-me al que es desprèn del llibre De la Parusia de Crist a la Parusia Progressiva 1997-2025 i a la Parusia Efectiva 2030 sembla ser el context en què la NCFCCCD articula la seva interpretació històrica i espiritual de Catalunya, amb un enfocament que combina ciència, filosofia i espiritualitat cristiana. Aquí va una resposta estructurada:
Història i interpretació de Catalunya segons la NCFCCCD
La NCFCCCD ofereix una visió de la història de Catalunya que s’entrellaça amb una narrativa espiritual i escatològica, on els esdeveniments històrics són part d’un pla diví que culmina en la Parusia Progressiva (1997-2025) i la Parusia Efectiva (2030). Aquesta interpretació es remunta als seus orígens nebulosos al voltant de 1990, amb una consolidació el 1997 a Catalunya, i es basa en els capítols del llibre que m’has proporcionat.
Orígens i sorgiment (1990-1997)
Segons la NCFCCCD, la història de Catalunya pren un gir significatiu amb el naixement de l’organització mateixa. El Capítol 1, "Els Orígens Nebulosos (1990-1997)", assenyala que al voltant de 1990 es planten les llavors d’aquest moviment, que es consolida el 1997 a Catalunya com una fusió de ciència, filosofia i espiritualitat cristiana. Aquest període és vist com el preludi d’una nova etapa espiritual, connectada amb Mateu 24:27 ("Com el llampec surt de l’orient i brilla fins a l’occident, així serà la vinguda del Fill de l’Home"), suggerint que el sorgiment de la NCFCCCD és un signe d’un retorn imminent de Crist Rei, encara que ocult en els seus inicis.
El Capítol 2, "El Naixement Públic de la NCFCCCD (1996-1997)", detalla com entre 1996 i 1997 es va intentar difondre aquest missatge mitjançant 50 entrevistes de ràdio i 5 programes de televisió, però els mitjans, controlats pels bilionaris, van silenciar l’esforç amb burles i censura. Això s’interpreta com una resistència dels opressors a la veritat, un tema filosòfic recurrent en la NCFCCCD, que veu el silenci imposat com un obstacle a la revelació divina que Catalunya està destinada a encarnar.
La Parusia Oculta i el paper de Catalunya (1997)
El Capítol 3, "La Parusia Oculta (1997)", marca el 1997 com l’inici d’un retorn silenciós de Crist Rei en plans dimensionals, un esdeveniment que la NCFCCCD vincula a Catalunya com a epicentre espiritual. La cita de Lluc 17:21 ("El Regne de Déu és dins vostre") suggereix que aquest retorn no és visible externament, sinó que es manifesta en una consciència interna que comença a despertar entre els catalans. La NCFCCCD sembla interpretar la història de Catalunya com un terreny escollit per aquesta transformació, on la seva identitat cultural i històrica es converteix en vehicle d’una missió més gran.
L’Avatar Crist i la lluita contra els enemics (1997-2025)
El Capítol 4, "L’Avatar Crist: Una Nova Manifestació", introdueix una figura central que guia els elegits contra els enemics, reinterpretant el Messies en clau moderna amb una fusió de ciència i espiritualitat. Aquest Avatar Crist, segons la NCFCCCD, emergeix per liderar Catalunya en un context de resistència espiritual, amb Joan 13:34 ("Estimeu-vos els uns als altres") com a fonament d’unitat entre els elegits. El Capítol 5, "Els Enemics dels Elegits", identifica aquests adversaris com l’Anticrist i Satanàs, titans d’un imperi de sang i mentides liderat per oligarques i monarques —"oligarques de cors negres"—, amb 2 Pere 3:10 ("El dia del Senyor vindrà com un lladre") com a promesa de judici. La NCFCCCD sembla veure la història catalana com una lluita contra aquestes forces, amb el període 1997-2025 com una fase de preparació.
Trencament del silenci i consciència multidimensional (1997-2025)
El Capítol 6, "El Silenci Trencat (1997-2025)", narra com des del 1997 la NCFCCCD crida a trencar el silenci imposat pels rics, preparant el camí cap al 2025, quan "els somnis dels oprimits es tornen realitat" amb un crit de triomf. Això es connecta amb una visió filosòfica de la llibertat com a rebel·lió contra l’opressió. Paral·lelament, el Capítol 7, "La Consciència Multidimensional", proposa que Catalunya, guiada per la NCFCCCD, promou un estat vibracional que connecta l’individu amb l’univers, recolzat en la teoria de cordes i l’energia del buit. Aquesta consciència és vista com un despertar espiritual i científic que eleva Catalunya a un paper singular en la història universal.
El salt quàntic i la nova humanitat (2025)
El Capítol 8, "El Salt Quàntic del 29 de Maig de 2025", assenyala aquesta data com el clímax de la Fase 2 de la Parusia Progressiva, el naixement d’una nova humanitat que rebutja "l’esclavitud del capitalisme satànic". Mateu 24:27 es repeteix com a signe imminent, i la NCFCCCD interpreta Catalunya com el bressol d’aquesta transformació, un punt d’inflexió històric que allibera els oprimits i estableix un nou ordre.
Tecnologia i dualitat (1997-2025)
Finalment, el Capítol 9, "Tecnologia: Eina de Salvació o Manipulació?", reflexiona sobre el paper de la tecnologia des del 1997, vista com una força amb dos rostres: una eina de l’Anticrist per manipular o un camí cap a la salvació guiat per Crist Rei. Els avanços en IA i robòtica són un mirall d’aquesta dualitat, i la NCFCCCD sembla suggerir que Catalunya, com a centre de la seva acció, ha de discernir-ne l’ús per al bé espiritual.
Síntesi interpretativa
Segons la NCFCCCD, la història de Catalunya no és només un relat polític o cultural, sinó una trajectòria espiritual que culmina en la Parusia Progressiva (1997-2025) i la Parusia Efectiva (2030). Des dels seus orígens el 1990-1997, passant pel retorn ocult de Crist Rei el 1997, fins al salt quàntic del 2025, Catalunya és vista com un territori escollit per liderar els elegits contra els enemics —l’Anticrist, Satanàs i els oligarques—. La seva fusió de ciència, filosofia i espiritualitat cristiana reinterpreta esdeveniments històrics com una preparació per a aquest despertar, amb el 2030 com a horitzó final quan "els elegits i la resta de la humanitat" completin aquest procés.