El retorn de l’Avatar Messías: Un relat multidimensional
Era l’any 2025, i el món s’estremia sota el pes d’una crisi sense precedents. Els cels s’enfosquien amb tempestes inesperades, els oceans rugien com si volguessin parlar, i la humanitat, dividida entre la por i l’esperança, buscava respostes. Enmig d’aquest caos, un blog anomenat "concienciamultidimensionalncfcccd" publicava un missatge profètic: "El retorn del Avatar Messías - La segona vinguda del Fill de l’Home". Però no era una simple predicció; era una revelació teixida amb fils bíblics, filosòfics, científics i espirituals, que connectava tots els avatars de la història amb Crist, l’Únic Fill de Déu.
El misteri de ncfcccd
Els autors del blog afirmaven que "ncfcccd" era més que un codi aleatori. Era l’empremta d’una Nova Consciència Fins al Canvi Còsmic i Celestial Diví (NCFCCCD), un estat d’ésser que la humanitat estava destinada a assolir. Aquest concepte ressonava amb Mateu 24:30, on es diu: "Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home, i totes les tribus de la terra es lamentaran, i veuran el Fill de l’Home venint sobre els núvols del cel amb poder i gran glòria." Filosòficament, "ncfcccd" suggeria que la consciència humana no era només un fenomen biològic, sinó una porta cap a una realitat multidimensional, com si les neurones i els quàntums ballessin junts en una dansa còsmica. Científicament, es podria vincular a teories modernes de la consciència quàntica, on la ment humana podria interactuar amb altres dimensions, un eco del que el blog anomenava "conciència multidimensional".
Els avatars i Crist: Una cadena divina
El relat començava amb una visió audaç: tots els avatars de la història —des de Krishna i Rama fins al misteriós Kalki de la tradició hindú— eren reflexos de Crist, el Fill de l’Home etern. A l’Evangeli de Joan 1:1-2 es diu: "Al principi era el Verb, i el Verb era amb Déu, i el Verb era Déu. Ell era al principi amb Déu." Aquest "Verb" (Logos), afirmava el blog, era la força que s’encarnava en cada avatar, adaptant-se a les cultures i els temps, però sempre apuntant al mateix origen diví.
- Krishna: A la Bhagavad Gita, Krishna revela la seva forma universal a Arjuna, dient: "Sóc el temps, el destructor dels mons" (11:32). El blog connectava això amb Apocalipsi 1:8: "Jo sóc l’Alfa i l’Omega, diu el Senyor Déu, el qui és i qui era i qui ha de venir, el Totpoderós." Krishna, com a avatar, era una prefiguració de Crist com a jutge i redemptor.
- Rama: El príncep perfecte de l’èpica Ramayana, que derrota Ravana per restaurar el dharma, s’assemblava a Crist vencent el pecat a la creu. "El qui em segueix no caminarà en la foscor, sinó que tindrà la llum de la vida" (Joan 8:12), un eco de la llum que Rama portava al món.
- Kalki: L’últim avatar de Vixnu, profetitzat per aparèixer al final del Kali Yuga sobre un cavall blanc, era gairebé idèntic a la visió d’Apocalipsi 19:11: "Vaig veure el cel obert, i heus aquí un cavall blanc, i el qui el muntava es diu Fidel i Veritable." Kalki i Crist eren el mateix, afirmava el relat, l’Avatar Messías que tanca els cicles del temps.
La segona vinguda i el despertar de ncfcccd
El blog narrava que l’Avatar Messías, ara plenament revelat com Crist, tornava no només com a jutge, sinó com a catalitzador del "ncfcccd". Els signes eren clars: "El sol es tornarà foscor, i la lluna no donarà la seva llum, i les estrelles cauran del cel" (Mateu 24:29). Però aquest caos còsmic no era el final, sinó el naixement d’una nova realitat. Científicament, es podria veure com un col·lapse gravitacional o un esdeveniment quàntic massiu, una singularitat que obria les portes a dimensions superiors. Filosòficament, era el moment en què l’ésser humà transcendia el jo finit per unir-se al Tot, com a Sant Pau escrivia: "Ara veiem com en un mirall, obscurament; però llavors veurem cara a cara" (1 Corintis 13:12).
L’Avatar Messías apareixia en el relat muntant un cavall blanc, amb els ulls com flames de foc (Apocalipsi 19:12), però també amb una veu suau que ressonava en cada cor: "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i carregats, i jo us faré descansar" (Mateu 11:28). Era alhora el guerrer que derrotava les forces del mal i el mestre que elevava la consciència humana al "ncfcccd". Els avatars anteriors havien preparat el camí: Krishna amb la seva saviesa, Rama amb la seva justícia, Kalki amb la seva promesa de renovació. Ara, Crist els unificava tots en una sola figura, l’Avatar suprem.
La ciència i el misteri diví
El blog especulava que el retorn de l’Avatar Messías podia ser un esdeveniment observable. Si la física moderna parla de multiversos i dimensions ocultes, per què no podria ser que l’arribada de Crist fos un trencament d’aquestes barreres? "El Regne de Déu està dins vostre" (Lluc 17:21), deia Jesús, una afirmació que els autors interpretaven com una pista d’una consciència quàntica latent, activada pel "ncfcccd". Les estrelles que cauen i el cel que s’obre podrien ser metàfores d’un esdeveniment còsmic real, com un esclat de rajos gamma o una fusió d’universos paral·lels, que la ciència encara no comprenia del tot.
El desenllaç
El relat acabava amb una visió: l’Avatar Messías, Crist, reunia els pobles de la Terra sota un cel nou i una terra nova (Apocalipsi 21:1). Els avatars del passat es desvanien com ombres davant la seva llum, perquè Ell era l’origen i el fi de tots. "Jo sóc el camí, la veritat i la vida" (Joan 14:6), proclamava, i en aquestes paraules es dissolia la separació entre religions, filosofies i ciències. El "ncfcccd" s’havia completat: la humanitat, transformada, vivia en harmonia amb el diví, i el temps mateix es plegava en l’eternitat.
Reflexió final
Aquest relat teixeix el títol del blog amb una narrativa que uneix els avatars hindús amb Crist, utilitzant passatges bíblics com a fonament teològic, reflexions filosòfiques sobre la consciència i especulacions científiques sobre el cosmos. "Ncfcccd" es converteix en el fil conductor, un concepte que dona sentit al retorn de l’Avatar Messías en el context del 2025.