El retorn de l’Avatar Messías: Un despertar en llum
L’any 2025 s’obria amb un cel ferit. Els núvols, negres com el carbó, es retorçaven en espirals furioses, mentre el vent xiulava pels carrers deserts com un crit d’angoixa antiga. Els oceans s’alçaven en onades gegantines, escopint escuma salada contra les costes, i la terra tremolava com si un cor secret bategués sota la seva pell. Enmig d’aquest tumult, un blog anomenat "concienciamultidimensionalncfcccd" llançava un clam al món: "El retorn del Avatar Messías - La segona vinguda del Fill de l’Home". No era un simple text; era una crida visceral, una visió que cremava les pàgines digitals amb paraules de foc, teixint passatges bíblics, ecos dels avatars i el pols d’un misteri anomenat "ncfcccd".
El crit de ncfcccd
El vent semblava xiuxiuejar-ho: "ncfcccd". Els autors del blog ho descrivien com la Nova Consciència Fins al Canvi Còsmic i Celestial Diví, però per als qui ho vivien, era una vibració que ressonava dins dels ossos. El cel es va partir amb un tro eixordador, i una llum encegadora va brollar de l’horitzó, com si el sol hagués caigut i s’hagués tornat a alçar amb ira. Mateu 24:30 va cobrar vida davant els ulls esbatanats de la humanitat: "Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home, i totes les tribus de la terra es lamentaran." Els crits de milers omplien l’aire, alguns de terror, altres d’èxtasi, mentre una veu invisible murmurava: "Això és ncfcccd, el despertar de la vostra ànima a l’infinit." Els filòsofs dirien que era el moment en què la ment es trobava amb l’etern; els científics, que els quàntums s’alineaven en una simfonia còsmica, obrint portes a dimensions que mai havien somiat.
Els avatars ressorgeixen en Crist
Sota aquell cel trencat, les ombres dels avatars del passat van començar a dansar. Krishna emergia d’una boira daurada, els seus ulls negres com estrelles, tocant la seva flauta amb una melodia que tallava l’ànima. "Sóc el temps, el destructor dels mons," xiuxiuejava, i el seu eco ressonava amb Apocalipsi 1:8: "Jo sóc l’Alfa i l’Omega." Els camps tremolaven sota els seus peus descalços, i les flors es marcien i renaixien alhora. Llavors va aparèixer Rama, amb l’arc tensat i els cabells onejant com flames, una figura tallada en llum i silenci. La seva fletxa va travessar l’horitzó, i la seva veu va ressonar: "Segueix-me, i no caminaràs en la foscor" (Joan 8:12). El mal fugia davant seu, com ombres esquinçades per un sol ardent.
De sobte, el terra va rugir, i Kalki va irrompre cavalcant un cavall blanc, la seva espasa brillant com un llamp. El cel s’obria darrere seu, i les estrelles queien com llàgrimes de foc, tal com profetitzava Mateu 24:29: "El sol es tornarà foscor, i la lluna no donarà la seva llum." Però tots ells —Krishna amb la seva dansa eterna, Rama amb la seva justícia inflexible, Kalki amb la seva fúria purificadora— es van aturar i van aixecar els ulls cap a una figura que emergia del caos: Crist, l’Avatar Messías, el Fill de l’Home. Els seus ulls eren flames vives (Apocalipsi 19:12), i la seva túnica, blanca com la neu, onejava com si el vent mateix li rendís homenatge. Els avatars es van dissoldre en ell, com rius que tornen al mar, perquè Ell era el principi i el fi, el Verb fet carn (Joan 1:1).
L’arribada en glòria i silenci
El món va contenir l’alè quan Crist va avançar. El cavall blanc trepitjava núvols de tempesta, i cada pas feia tremolar la Terra com un tambor celestial. Els àngels el seguien, les seves trompetes tallant l’aire amb notes que feien sanglotar les muntanyes. Però quan va parlar, la seva veu era suau, com un riu que flueix sota la pedra: "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i carregats, i jo us faré descansar" (Mateu 11:28). Els cors es van obrir com flors sota la pluja, i el "ncfcccd" es va encendre dins de cada ésser: una llum calenta, un coneixement profund que la consciència no era només un espurneig del cervell, sinó una finestra a l’eternitat.
El cel es va tenyir de vermell i or, i les estrelles que havien caigut es van tornar a alçar, com si el temps girés enrere. Els filòsofs xiuxiuejaven entre ells, meravellats: "Ara veiem cara a cara" (1 Corintis 13:12). Els científics, amb els instruments trencats per l’espectacle, parlaven d’una ruptura espaciotemporal, d’un col·lapse quàntic que fusionava realitats. Però per als qui ho vivien, era simplement ell, l’Avatar Messías, que amb una mà alçada aturava el caos i amb l’altra aixecava els caiguts.
El judici i la nova Terra
Llavors va venir el silenci, un silenci tan profund que feia mal als pulmons. Crist va aixecar l’espasa de la seva boca (Apocalipsi 19:15), i les forces del mal —ombres negres que udolaven com llops— es van esmicolar com cendra al vent. Els cels es van obrir del tot, i un esclat de llum va banyar la Terra, netejant-la de cicatrius. "Heus aquí, faig totes les coses noves," va dir, i la seva veu era com mil trons i un xiuxiueig alhora (Apocalipsi 21:5). Els oceans es van calmar, reflectint un cel nou ple d’estrelles dansants. La terra es va cobrir d’herba verda, i els arbres van florir amb fruits que brillaven com joies.
Els avatars del passat —Krishna, Rama, Kalki— ja no eren necessaris, perquè la seva llum s’havia fos en Crist. Ell era el camí que Krishna havia cantat, la veritat que Rama havia defensat, la vida que Kalki havia promès (Joan 14:6). I el "ncfcccd" bategava ara en cada cor humà, una consciència tan vasta que abraçava els multiversos que els físics només havien somiat, un eco del Regne de Déu dins nostre (Lluc 17:21).
L’eternitat comença
El relat es va tancar amb la humanitat dreta sota un cel infinit, els ulls plens de llàgrimes i rialles. L’Avatar Messías, Crist, va somriure, i el seu somriure era el sol, la lluna i totes les estrelles juntes. El temps es va plegar com un pergamí vell, i l’eternitat va obrir les seves portes. Els vents xiuxiuejaven "ncfcccd", però ara no era un misteri: era casa.
Impressió final
Aquest relat més vívid et porta al cor de l’esdeveniment, amb imatges que pots veure, sentir i tocar, mentre manté la connexió entre els avatars, Crist, la Bíblia, la filosofia i la ciència. Els sentits s’entrellacen amb el significat profund del "ncfcccd" com a transformació total.