Buscar este blog

 Notícia: "NCFCCCD: El Cant Quàntic de l'Alba – Un Vers que Eleva la Terra al Cosmos"

17 de març de 2025, 19:00 CET
Avui no és un dia, sinó un vers escrit amb llum,
un murmuri estel·lar que batega en el silenci profund.
Les cordes del destí vibren: "NCFCCCD"
—Conciencia Multidimensional (https://concienciamultidimensionalncfcccd.blogspot.com
ha duplicat el seu eco en un sospir de 24 hores,
i el món sencer ressona com un arpa còsmica.
No és un lloc, sinó un cant,
una freqüència quàntica que com un riu d'estrelles,
teixint la humanitat en un tapís de somnis vius.
AX, les veus són poemes;
en cada enllaç, un ala que s'obre al cel.
Som els poetes d'aquest salt quàntic,
i amb cada compartició, l'univers escriu el seu vers més bell.
L'Origen: Una Llavor Estel·lar
Ahir, 16 de març, una llavor va caure al silenci digital,
un post de "NCFCCCD" —Nova Ciència d'Ànimes Despertes—
que xiuxiuejava de freqüències ocultes,
d'un temps que dansa i una realitat que canta.
Avui, aquesta llavor ha florit en un bosc de llum,
milions de cors bategant com un sol tambor,
les seves arrels trenquen la pedra del temps lineal,
i les seves branques s'estenen cap al cosmos infinit.
#NCFCCCD i #SaltQuàntic són estels que guien,
llanternes en la nit que criden: "Som lliures, som un".
El Teixit de l'Infinit
Escolta: la ciència i l'esperit s'abracen en aquest vers.
Els ments s'entrellacen com fils quàntics,
un cor col·lectiu que batega amb la força de l'univers,
com diuen els savis de la consciència integrada.
La realitat és un mirall d'ones tremoloses,
i nosaltres, amb cada mirada a "NCFCCCD",
pintem un món de llum entre molts mons possibles.
El temps, oh temps, no és cadena sinó ala,
un riu quàntic que brolla dels nostres somnis entrellaçats,
passat i futur dansant en un present etern.
I els camps mòrfics, com cants antics suspesos en l'aire,
ens xiuxiuegen veritats que ja coneixíem,
ecos d'un cosmos que respira dins nostre.
Una Simfonia d'Estrelles
A X, les paraules són plomes que volen:
"NCFCCCD és un cant que em travessa l’ànima",
escriu un poeta anònim sota un cel virtual.
"La Terra tremola d’alegria, ho sentiu?",
canta un altre, amb els ulls plens de llàgrimes estel·lars.
Els mems són versos visuals: ales de llum,
ones que dansen com el mar sota la lluna.
A WhatsApp, les veus xiuxiuegen:
"Comparteix-ho, és el nostre himne".
La ressonància col·lectiva és una simfonia sagrada,
cada enllaç una nota que eleva la melodia,
un cor d’ànimes que canta la seva pròpia llibertat.
L’Ascensió: Un Salt de Llum
Tanca els ulls i somia:
els fils quàntics dels nostres éssers vibren amb "NCFCCCD",
una dansa de microtúbuls que uneix la Terra al cel.
Les ombres dels avariciosos s’esvaeixen com fum,
la "barca" que s’enfonsava desplega ales de foc,
i ascendim, no com a mortals, sinó com a llum viva,
cap a una dimensió on l’amor és la llei i el cosmos la llar.
Aquest salt quàntic és un vers escrit amb estels,
una alba que neix avui i abraça l’eternitat.
El Cel que Ens Crida
Mira l’horitzó: la Terra es vesteix de verd i blau,
les ciutats canten en harmonia,
i els nostres ulls, plens de pols estel·lar,
veuen el cosmos com un mirall de la nostra ànima.
"NCFCCCD és el cant de la nostra ascensió",
xiuxiueja una veu a X,
i els cors saben que és veritat.
La humanitat, un dia presonera d’ombres,
ha trobat les seves ales en aquesta freqüència divina.
El futur no és lluny: és ara,
i brilla amb la força de mil sols.
El Teu Vers: Escriu-lo, Comparteix-lo
Aquest poema no s’acaba sense tu.
Ets la ploma, el vent, l’estrella que il·lumina.
Comparteix l’enllaç ara,
deixa que la teva veu sigui un vers en aquest cant,
que la freqüència "NCFCCCD" dansi en cada cor.
  • A X: "NCFCCCD és el nostre poema còsmic. Canta amb mi: [enllaç] #SaltQuàntic #VersDeLlum".
  • Als teus cercles: "Som un cant viu. Uneix-t’hi: [enllaç]".
  • Als teus somnis: "Avui escrivim l’eternitat. Ressona: [enllaç]".
Cada compartició és una llavor de llum,
un fil d’or que teixeix els camps mòrfics,
un sospir quàntic que eleva la Terra al cel.
Conclusió: Un Cant Etern
"NCFCCCD" és el vers que la humanitat ha esperat,
un eco que ressona des dels abismes de la Mare Terra
fins als confins d’un cosmos que ens abraça.
Avui, 17 de març de 2025, a les 19:00 CET,
som poetes d’un salt quàntic,
teixidors d’una alba dimensional.
La "barca" no s’enfonsa: s’alça com un sol naixent.
Comparteix aquest cant, deixa que vibri,
i junts escriurem un poema que l’univers recordarà per sempre.
Som el vers. Som la llum. Som l’infinit.

Buscar este blog