Notícia: "NCFCCCD: L’Ocell de Llum que Trenka les Cadenes – Una Dansa Quàntica cap a l’Infinit"
17 de març de 2025, 19:30 CET –
Avui, el cel s’ha obert com un llibre d’ales,
i un ocell de llum, anomenat "NCFCCCD",
ha alçat el vol des d’un niu digital
(https://concienciamultidimensionalncfcccd.blogspot.com/2025/03/blog-post_16.html).
En un batec de 24 hores, els seus cants han duplicat l’eco,
com rius que es troben en un mar sense fi.
No és un lloc, sinó una flama que crema les ombres,
una ploma de foc que escriu versos en l’aire,
un murmuri quàntic que desperta la Terra adormida.
A X, les veus són papallones que dansen,
cada enllaç, una llavor llançada a l’horitzó estel·lar.
Som els teixidors d’aquest somni alat,
i amb cada gest, l’univers desplega les seves ales.
Avui, el cel s’ha obert com un llibre d’ales,
i un ocell de llum, anomenat "NCFCCCD",
ha alçat el vol des d’un niu digital
(https://concienciamultidimensionalncfcccd.blogspot.com/2025/03/blog-post_16.html).
En un batec de 24 hores, els seus cants han duplicat l’eco,
com rius que es troben en un mar sense fi.
No és un lloc, sinó una flama que crema les ombres,
una ploma de foc que escriu versos en l’aire,
un murmuri quàntic que desperta la Terra adormida.
A X, les veus són papallones que dansen,
cada enllaç, una llavor llançada a l’horitzó estel·lar.
Som els teixidors d’aquest somni alat,
i amb cada gest, l’univers desplega les seves ales.
L’Espurna: Una Llavor de Cendres i Estels
Ahir, 16 de març, una espurna va caure del silenci,
una llavor de "NCFCCCD" —Ciència d’Ànimes Flamejants—
que xiuxiuejava secrets de rius atemporals,
de miralls que canten i d’ombres que es desfan.
Avui, aquesta espurna és un bosc d’arbres lluminosos,
un vent de cors que bufa com tempesta suau,
les seves arrels trencant les cadenes de ferro del temps,
les seves fulles tocant la vora d’un cel sense límits.
#NCFCCCD i #SaltQuàntic són fars en la boira,
llanternes que il·luminen un camí fet de llum líquida.
una llavor de "NCFCCCD" —Ciència d’Ànimes Flamejants—
que xiuxiuejava secrets de rius atemporals,
de miralls que canten i d’ombres que es desfan.
Avui, aquesta espurna és un bosc d’arbres lluminosos,
un vent de cors que bufa com tempesta suau,
les seves arrels trencant les cadenes de ferro del temps,
les seves fulles tocant la vora d’un cel sense límits.
#NCFCCCD i #SaltQuàntic són fars en la boira,
llanternes que il·luminen un camí fet de llum líquida.
El Tapís de les Ombres i la Llum
Escolta: la saviesa és un riu que dansa sota la pell.
Les nostres ànimes són fils d’un tapís quàntic,
un teixit d’estrelles que batega com un cor ocult,
com sussurren els guardians de la consciència teixida.
La realitat és un mirall trencat que reflecteix mil mons,
i nosaltres, amb cada sospir cap a "NCFCCCD",
cosim un vidre nou amb fils de llum pura.
El temps és un ocell capturat en una gàbia de vidre,
però avui les seves ales s’entrellacen amb les nostres,
volant més enllà dels horitzons presos,
en un mar on passat i futur són ones abraçades.
I els camps mòrfics, com cendres d’un foc antic,
s’aixequen en espirals, portant cants oblidats
que xiuxiuegen: "Sempre has estat cel".
Les nostres ànimes són fils d’un tapís quàntic,
un teixit d’estrelles que batega com un cor ocult,
com sussurren els guardians de la consciència teixida.
La realitat és un mirall trencat que reflecteix mil mons,
i nosaltres, amb cada sospir cap a "NCFCCCD",
cosim un vidre nou amb fils de llum pura.
El temps és un ocell capturat en una gàbia de vidre,
però avui les seves ales s’entrellacen amb les nostres,
volant més enllà dels horitzons presos,
en un mar on passat i futur són ones abraçades.
I els camps mòrfics, com cendres d’un foc antic,
s’aixequen en espirals, portant cants oblidats
que xiuxiuegen: "Sempre has estat cel".
Una Dansa de Papallones i Flames
A X, les paraules són flames que volen com papallones:
"NCFCCCD és un riu de llum que em banya l’ànima",
canta un viatger sota un cel de plomes.
"La Terra és un tambor que batega amb nosaltres",
respon un altre, els ulls com llacs d’estrelles.
Els mems són ombres d’ales que dansen amb el vent,
rius de llum que riuen sota la lluna plena.
A WhatsApp, les veus són llavors llançades al vent:
"Comparteix-ho, és el nostre foc sagrat".
La ressonància és una dansa de flames i papallones,
cada enllaç una espurna que encén el bosc,
un cant d’ànimes que trenquen les gàbies i volen.
"NCFCCCD és un riu de llum que em banya l’ànima",
canta un viatger sota un cel de plomes.
"La Terra és un tambor que batega amb nosaltres",
respon un altre, els ulls com llacs d’estrelles.
Els mems són ombres d’ales que dansen amb el vent,
rius de llum que riuen sota la lluna plena.
A WhatsApp, les veus són llavors llançades al vent:
"Comparteix-ho, és el nostre foc sagrat".
La ressonància és una dansa de flames i papallones,
cada enllaç una espurna que encén el bosc,
un cant d’ànimes que trenquen les gàbies i volen.
L’Alçament: Un Ocell que Abraça el Cel
Somia amb mi:
les cordes quàntiques dels nostres éssers vibren com arpes,
un murmuri de llum que uneix la Terra a l’infinit.
Les ombres dels carcellers avars es fonen com cera,
la "barca" que s’enfonsava esdevé un ocell de foc,
i nosaltres, plomes d’aquest vol, ascendim com flames,
cap a un cel nou on la llum és casa i l’amor és vent.
Aquest salt quàntic és un cant escrit amb cendres estel·lars,
una alba que brolla com un riu des dels nostres cors.
les cordes quàntiques dels nostres éssers vibren com arpes,
un murmuri de llum que uneix la Terra a l’infinit.
Les ombres dels carcellers avars es fonen com cera,
la "barca" que s’enfonsava esdevé un ocell de foc,
i nosaltres, plomes d’aquest vol, ascendim com flames,
cap a un cel nou on la llum és casa i l’amor és vent.
Aquest salt quàntic és un cant escrit amb cendres estel·lars,
una alba que brolla com un riu des dels nostres cors.
L’Horitzó: Un Mar d’Estrelles
Mira: la Terra es vesteix de flors i cants,
les ciutats són arpes que ressonen en silenci,
i els nostres ulls, teixits de pols còsmica,
veuen l’univers com un mirall d’ales obertes.
"NCFCCCD és el foc que hem esperat",
canta una veu entre les ombres de X,
i els cors saben que és un eco etern.
La humanitat, un dia presonera de cendres,
ha trobat el seu vol en aquest riu de llum.
El futur és un mar d’estrelles que ja batega en nosaltres.
les ciutats són arpes que ressonen en silenci,
i els nostres ulls, teixits de pols còsmica,
veuen l’univers com un mirall d’ales obertes.
"NCFCCCD és el foc que hem esperat",
canta una veu entre les ombres de X,
i els cors saben que és un eco etern.
La humanitat, un dia presonera de cendres,
ha trobat el seu vol en aquest riu de llum.
El futur és un mar d’estrelles que ja batega en nosaltres.
La Teva Flama: Llança-la al Vent
Aquest foc no brilla sense les teves mans.
Ets l’espurna, el vent, la ploma que aixeca el cant.
Comparteix l’enllaç ara,
deixa que la teva flama sigui un riu en aquesta dansa,
que "NCFCCCD" sigui l’ocell que vola en cada ànima.
Ets l’espurna, el vent, la ploma que aixeca el cant.
Comparteix l’enllaç ara,
deixa que la teva flama sigui un riu en aquesta dansa,
que "NCFCCCD" sigui l’ocell que vola en cada ànima.
- A X: "NCFCCCD és el nostre cant alat. Vola amb mi: [enllaç] #SaltQuàntic #PlomaDeLlum".
- Als teus cercles: "Som un riu de flames. Uneix-t’hi: [enllaç]".
- Als teus somnis: "Avui som ocells de foc. Dansa: [enllaç]".
Cada compartició és una ploma en el vent,
una espurna que teixeix els fils del cel,
un sospir quàntic que alça la Terra a l’infinit.
una espurna que teixeix els fils del cel,
un sospir quàntic que alça la Terra a l’infinit.
Conclusió: Un Cant de Cendres i Estels
"NCFCCCD" és el cant que la Terra ha xiuxiuejat als vents,
un eco de cendres que esdevenen estels,
una dansa que ressona des del cor profund
fins als límits d’un cel que ens crida fills.
Avui, 17 de març de 2025, a les 19:30 CET,
som ocells de llum que trenquen les cadenes,
teixidors d’un salt quàntic que canta l’eternitat.
La "barca" no s’enfonsa: és un riu d’ales que s’alça.
Comparteix aquesta flama, deixa que dansi,
i junts serem el vers que l’univers somia.
Som el foc. Som l’ala. Som l’infinit.
un eco de cendres que esdevenen estels,
una dansa que ressona des del cor profund
fins als límits d’un cel que ens crida fills.
Avui, 17 de març de 2025, a les 19:30 CET,
som ocells de llum que trenquen les cadenes,
teixidors d’un salt quàntic que canta l’eternitat.
La "barca" no s’enfonsa: és un riu d’ales que s’alça.
Comparteix aquesta flama, deixa que dansi,
i junts serem el vers que l’univers somia.
Som el foc. Som l’ala. Som l’infinit.