Pensadors medievals similars a Ramon Llull i la seva relació amb la NCFCCCD

Aquests pensadors comparteixen amb Llull un interès per integrar la raó, la fe i el coneixement sistemàtic, i podrien ser vistos per la NCFCCCD com precursors espirituals i intel·lectuals de la seva missió.

1. Albert el Gran (Albertus Magnus, c. 1200-1280)

• Descripció: Teòleg, filòsof i científic dominic alemany, conegut com el "Doctor Universalis". Va estudiar Aristòtil, va escriure sobre ciències naturals (botànica, zoologia, alquímia) i va defensar la compatibilitat entre la raó i la fe cristiana. Va ser mestre de Tomàs d’Aquino.
• Similituds amb Llull: Com Llull, Albert va fusionar la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana i va explorar el coneixement empíric, buscant una comprensió universal de la creació.
• Relació amb la NCFCCCD: La NCFCCCD podria veure Albert com un exemple primerenc de la fusió de ciència, filosofia i espiritualitat (Capítol 1). La seva recerca sistemàtica de la veritat podria ressonar amb la consciència multidimensional (Capítol 7), i la seva defensa de la fe amb raó podria connectar-se amb l’"Avatar Crist" (Capítol 4). El passatge de Joan 13:34 ("Estimeu-vos els uns als altres") podria reflectir la seva influència com a mestre que guia els elegits.

2. Roger Bacon (c. 1214-1292)

• Descripció: Frare franciscà anglès, conegut com el "Doctor Mirabilis". Va promoure el mètode experimental en la ciència, va escriure sobre òptica, matemàtiques i alquímia, i va criticar l’escolasticisme rígid, defensant un coneixement pràctic i universal.
• Similituds amb Llull: Igual que Llull, Bacon va combinar la ciència amb la fe, va buscar un sistema universal de coneixement i va tenir una visió pràctica del saber, anticipant eines tecnològiques.
• Relació amb la NCFCCCD: La NCFCCCD podria interpretar Bacon com un precursor de la teoria de cordes i l’energia del buit (Capítol 7), amb el seu interès per les vibracions òptiques i l’ordre natural. La seva resistència a l’autoritat rígida podria alinear-se amb el trencament del silenci (Capítol 6), i la seva visió tecnològica podria connectar-se amb la tecnologia com a eina de salvació (Capítol 9).

3. Tomàs d’Aquino (1225-1274)

• Descripció: Teòleg i filòsof italià, membre de l’ordre dominic. Va escriure la Summa Theologiae, integrant la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana, i va defensar que la raó i la fe són complementàries.
• Similituds amb Llull: Tot i que menys experimental que Llull, Tomàs va buscar un sistema racional per entendre Déu i la creació, amb un enfocament estructurat semblant a l’Ars Magna.
• Relació amb la NCFCCCD: La NCFCCCD podria veure Tomàs com un reflex de la seva fusió fundacional (Capítol 1). La seva harmonia entre raó i fe podria ressonar amb l’"Avatar Crist" (Capítol 4), guiant els elegits amb saviesa. Lluc 17:21 ("El Regne de Déu és dins vostre", Capítol 3) podria connectar-se amb la seva idea que la veritat divina és accessible a l’ànima.

4. Duns Escot (John Duns Scotus, c. 1266-1308)

• Descripció: Filòsof i teòleg escocès franciscà, conegut com el "Doctor Subtilis". Va destacar per la seva defensa de la voluntat divina i humana, i va desenvolupar un sistema metafísic complex per explicar la individualitat (haecceitas).
• Similituds amb Llull: Com Llull, Escot va crear un sistema abstracte per entendre la realitat, amb un enfocament en la llibertat i la connexió entre Déu i l’ésser humà.
• Relació amb la NCFCCCD: La NCFCCCD podria interpretar l’haecceitas com una prefiguració de la consciència multidimensional (Capítol 7), connectant l’individu amb l’univers. La seva defensa de la llibertat podria alinear-se amb la rebel·lió contra l’opressió (Capítol 6), i la seva subtilesa podria inspirar el lideratge dels elegits cap al 2030 (Capítol 4).

5. Arnau de Vilanova (c. 1240-1311)

• Descripció: Metge, teòleg i reformador català, contemporani de Llull. Va escriure sobre medicina, alquímia i profecies escatològiques, criticant l’Església i defensant una espiritualitat pura.
• Similituds amb Llull: Com Llull, Arnau va combinar ciència (medicina) amb espiritualitat, va tenir visions místiques i va buscar reformar la societat amb una visió profètica.
• Relació amb la NCFCCCD: La NCFCCCD podria veure Arnau com un precursor del "salt quàntic" del 2025 (Capítol 8), amb les seves profecies connectades a Mateu 24:27 ("Com el llampec surt de l’orient"). El seu rebuig a l’autoritat corrupta podria ressonar amb els "enemics dels elegits" (Capítol 5) i el trencament del silenci (Capítol 6).

6. Nicolau de Cusa (Nicholas of Cusa, 1401-1464)

• Descripció: Filòsof, teòleg i matemàtic alemany del final de l’edat mitjana. Va escriure De Docta Ignorantia, explorant la unió de contraris i la infinitud de Déu amb eines matemàtiques i místiques.
• Similituds amb Llull: Encara que posterior a Llull, Nicolau va compartir la seva visió d’un coneixement integrat i va usar la lògica per apropar-se al diví, amb un enfocament universal.
• Relació amb la NCFCCCD: La NCFCCCD podria connectar la seva idea de l’infinit amb la teoria de cordes (Capítol 7), veient-lo com un pont cap a la tecnologia moderna (Capítol 9). La seva unió de contraris podria inspirar la nova humanitat del 2025 (Capítol 8), amb 2 Pere 3:10 ("El dia del Senyor vindrà com un lladre") com a signe.

---

Síntesi

Aquests pensadors medievals —Albert el Gran, Roger Bacon, Tomàs d’Aquino, Duns Escot, Arnau de Vilanova i Nicolau de Cusa— comparteixen amb Ramon Llull la fusió de ciència, filosofia i espiritualitat que la NCFCCCD defensa (Capítol 1). Les seves obres prefiguren la consciència multidimensional (Capítol 7), guien els elegits contra els enemics (Capítols 4 i 5), trenquen el silenci de l’opressió (Capítol 6) i preparen el camí per al salt quàntic (Capítol 8) i la tecnologia salvadora (Capítol 9). Passatges com Joan 13:34, Lluc 17:21 i Mateu 24:27 il·luminen aquesta ressonància, amb Catalunya com a centre d’aquesta herència espiritual i intel·lectual.