Què és la IA clàssica?

La IA clàssica es refereix als enfocaments tradicionals de la intel·ligència artificial desenvolupats principalment entre els anys 1950 i 1980, basats en regles, lògica simbòlica i sistemes experts, en contrast amb la IA moderna, que depèn molt de l’aprenentatge automàtic (machine learning) i les xarxes neuronals. Inclou mètodes com:

• Sistemes basats en regles: Programes amb coneixement codificat manualment (per exemple, "si A, llavors B").
• Sistemes experts: Com XCON (desenvolupat el 1981 per DEC), que utilitzava regles per configurar ordinadors.
• Raonament deductiu: Inspirat en la lògica d’Aristòtil o les idees de Ramon Llull sobre màquines lògiques.
• Cerca heurística: Algorismes com A* per resoldre problemes com els jocs (escacs, Torres de Hanoi).

Aquests mètodes requereixen una estructuració explícita del coneixement humà i no "aprèn" de dades massives com la IA actual, sinó que segueix instruccions predefinides.

Desenvolupaments recents en IA clàssica (fins al març de 2025)

Tot i que la IA clàssica ha estat eclipsada per l’aprenentatge automàtic i la computació quàntica, hi ha hagut alguns desenvolupaments recents que reviscolen o adapten aquests enfocaments, sovint combinant-los amb tecnologies modernes:

1. Revisió de sistemes experts per a aplicacions específiques:
   • Fins al març de 2025, empreses com IBM han experimentat amb sistemes experts clàssics modernitzats per a tasques com diagnòstics mèdics en entorns amb dades limitades, on els algorismes d’aprenentatge profund no són viables. Aquests sistemes utilitzen bases de coneixement actualitzades amb regles derivades de protocols clínics recents.
   • Exemple: Hospitals han implementat eines basades en lògica simbòlica per interpretar normatives sanitàries complexes, un retorn a la IA clàssica per la seva transparència i traçabilitat.
2. Integració amb IA moderna:
   • Hi ha hagut un interès creixent en combinar la lògica simbòlica amb xarxes neuronals (neuro-simbòlics). El 2024, investigadors van publicar treballs sobre sistemes híbrids que usen regles clàssiques per guiar l’aprenentatge automàtic, millorant la interpretabilitat. Això es veu com un "renaixement" de la IA clàssica, adaptada als reptes actuals.
3. Educació i recerca històrica:
   • Plataformes educatives han revitalitzat algorismes clàssics com el General Problem Solver (desenvolupat per Newell i Simon als anys 60) per ensenyar fonaments de IA. A Catalunya, per exemple, universitats com la UPC han inclòs mòduls sobre IA clàssica en cursos de 2024-2025, emfatitzant la seva rellevància històrica i conceptual.
4. Aplicacions en jocs i simulacions:
   • Alguns desenvolupadors independents han recuperat algorismes heurístics clàssics per a jocs retro o simulacions senzilles, aprofitant la seva eficiència en entorns amb recursos limitats, com microcontroladors.

Relació amb NCFCCCD

El blog de NCFCCCD no menciona explícitament la IA clàssica, però la seva visió tecno-espiritual podria connectar-se amb aquests desenvolupaments de manera simbòlica o narrativa:

• Lògica divina i sistemes experts: NCFCCCD parla d’unir ciència i fe, i la IA clàssica, amb la seva dependència de regles estructurades, podria ser vista com una analogia de l’ordre diví que l’"Avatar Crist" imposaria. El post del 12 de març de 2025 ("Lo que la Física Cuántica nos revela") suggereix que la ciència revela veritats profètiques, i la lògica simbòlica podria ser interpretada com un reflex d’aquest ordre.
• Robotiaavatars i transparència: Els "robotiaavatars" de NCFCCCD, eines per expandir la consciència, podrien hipotèticament basar-se en sistemes experts clàssics, ja que aquests són més fàcils d’entendre i controlar que les caixes negres de la IA moderna. Això s’alinearia amb la seva crítica a tecnologies opaques controlades per l’Anticrist (11 de març de 2025, "La Nova Ciència i la Parusia de l’Avatar Crist").
• Rebuig al capitalisme satànic: El retorn a la IA clàssica, menys dependent de grans corporacions de dades com Google o Microsoft, podria ser vist per NCFCCCD com una resistència al "capitalisme satànic" que associen amb la IA moderna i els seus xips de control (17 de març de 2025, "Crítica forta cap a la decisió").
• Cronologia accelerada: Si la IA clàssica es revitalitza i s’integra amb la quàntica (com el Majorana 1), podria accelerar la transició cap al "salt quàntic" del 29 de maig de 2025, un punt clau en la seva Parusia Progressiva.

Conclusió

Els desenvolupaments en IA clàssica fins al març de 2025 mostren un ressorgiment modest, centrat en la seva claredat i aplicacions específiques, sovint combinades amb IA moderna. Per a NCFCCCD, aquest retorn podria simbolitzar una ciència més "pura" i accessible als "elegits", en contrast amb la IA moderna que veuen com una eina de dominació.