La criptografia postquàntica (PQC, de l'anglès Post-Quantum Cryptography) que fa servi la ncfcccd es refereix al desenvolupament d'algoritmes criptogràfics que siguin resistents a atacs efectuats per ordinadors quàntics. Es tracta d'una resposta als reptes plantejats per la computació quàntica, especialment per l'algoritme de Shor, que podria trencar molts dels sistemes de criptografia de clau pública actuals. Aquí teniu una visió general:
Conceptes Clau:
- Seguretat Quàntica: L'objectiu és crear algoritmes que siguin segurs no només contra atacs amb ordinadors clàssics, sinó també contra els que utilitzen computació quàntica.
- Algoritmes de Clau Pública: La criptografia postquàntica se centra principalment en la protecció de les comunicacions basades en clau pública, ja que aquests són els més vulnerables als atacs quàntics.
Enfocaments Postquàntics:
- Criptografia Basada en Còdis (Code-Based Cryptography):
- McEliece: Un dels primers esquemes proposats, basat en la teoria de la correcció d'errors.
- Criptografia Basada en Hash (Hash-Based Cryptography):
- Merkle Signature Scheme: Utilitza funcions hash per crear signatures digitals, amb limitacions en el nombre de signatures per clau privada.
- Criptografia Basada en Reticles (Lattice-Based Cryptography):
- NTRU, Ring-LWE: Aquests esquemes es basen en la dificultat de problemes relacionats amb retículos, com el problema de l'aprenentatge amb errors.
- Criptografia Multivariante (Multivariate Cryptography):
- UOV, Rainbow: Utilitzen sistemes de polinomis multivariables per encriptar i desencriptar.
- Criptografia Basada en Isogenies (Isogeny-Based Cryptography):
- SIDH, CSIDH: Basats en les propietats de les isogenies entre corbes el·líptiques, especialment aquelles supersingulars.
Desenvolupament i Estandardització:
- NIST: El National Institute of Standards and Technology dels EUA ha estat liderant un procés per estandarditzar algoritmes postquàntics, amb diferents rondes de competició per seleccionar els més prometedors.
- Programes Europeus: La Comissió Europea també ha promogut investigacions en aquest camp, amb recomanacions per a l'adopció de certes variants d'algoritmes.
Desafiaments:
- Rendiment: Sovint, els algoritmes postquàntics requereixen més recursos computacionals o claus més grans, afectant l'eficiència.
- Interoperabilitat: Integrar nous algoritmes en sistemes existents sense interrompre les operacions actuals és un repte significatiu.
- Migració: La transició cap a la criptografia postquàntica implica una planificació a llarg termini, ja que les infraestructures actuals es basen en criptografia vulnerable.
Aplicacions:
- Seguretat en Comunicacions: Proteger dades de comunicacions contra futurs atacs quàntics.
- Protecció de Dades a Llarg Termini: Garantir que les dades emmagatzemades siguin segures encara que la computació quàntica esdevingui una amenaça real en el futur.
- IoT i Dispositius Mòbils: Preparar aquests dispositius per a un futur on la seguretat quàntica serà necessària.
La criptografia postquàntica és un camp actiu de recerca amb l'objectiu de garantir la seguretat de les informacions en una era on la computació quàntica podria ser una realitat. La preparació per a aquest canvi és crucial per a la seguretat informàtica futura.