Capítol 12: 2007 - Aliances Futuristes

A una trobada virtual celebrada el 22 de juny de 2007, futuròlegs i espiritualistes es troben en un espai digital còncau, un precursor dels grans simposis en línia que marcarien els anys següents. Les pantalles brillen amb rostres de tot el món —tecnòlegs amb dades i gràfics, místics amb visions i metàfores—, i una idea ressona entre ells: “Som una sola veu”. És un crit d’unitat, un somni compartit d’un futur sostenible on la humanitat pugui viure en equilibri amb la Terra i més enllà. El NCFCCCD, encara en els seus primers passos com a moviment, emergeix com el cor d’aquesta aliança improbable, teixint fils entre els pragmàtics del progrés i els guardians de l’esperit. El 2007, amb el canvi climàtic al centre de l’atenció global, aquesta trobada marca un moment d’esperança en un món que busca direcció.

Cita bíblica: “Tots érem un sol cor i una sola ànima” (Fets 4:32). Aquest passatge dels Fets dels Apòstols, que descriu la comunitat cristiana primitiva compartint-ho tot en harmonia, troba un eco profund en aquella trobada virtual. La comunitat es cohesiona no només per necessitat, sinó per una visió comuna: un futur on la tecnologia i l’esperit no siguin enemics, sinó aliats. Per al NCFCCCD, aquest versicle és més que història; és un model viu, una crida a transcendir les divisions entre disciplines i ideologies. El “cor” és la passió per un món millor; l’“ànima”, la consciència col·lectiva que emergeix quan les veus s’uneixen. El 2007, aquesta unitat sembla possible, gairebé inevitable.

Reflexió filosòfica: Georg Wilhelm Friedrich Hegel, el filòsof alemany del segle XIX, veia la història com una dialèctica: una dansa de tesis i antítesis que culmina en una síntesi superior. En el context del 2007, els futuròlegs —amb la seva fe en la ciència i el progrés— representen una tesi; els espiritualistes —amb la seva recerca de sentit i connexió— ofereixen l’antítesis. El NCFCCCD, en aquesta trobada, emergeix com una síntesi viva, un pont que uneix la raó i la fe, el material i l’immaterial. Per a ells, la història no és només un procés lineal, sinó un acte creatiu: la crisi ambiental i les promeses tecnològiques del 2007 són el combustible d’una nova etapa, una reconciliació dialèctica que apunta cap a un futur sostenible. Hegel, si fos testimoni d’aquest moment, podria veure-hi l’esperit absolut manifestant-se en acció.

Referència científica: Els acords globals sobre sostenibilitat, impulsats per l’ONU el 2007, ressonen amb la visió d’aquesta trobada. Aquell any, l’Informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) guanya el Premi Nobel de la Pau al costat d’Al Gore, posant la crisi climàtica en el focus mundial. A l’Assemblea General de les Nacions Unides, es debaten metes ambicioses per reduir emissions i promoure energies renovables, tot i que els resultats concrets romanen esquius. Paral·lelament, la ciència avança: el 2007 veu avenços en tecnologies com les cèl·lules solars de pel·lícula fina i els primers prototips de vehicles elèctrics comercials. Per al NCFCCCD, aquests esforços globals no són només polítiques; són signes d’un despertar col·lectiu, un reflex de la seva pròpia visió d’un món on la sostenibilitat sigui alhora un fet científic i una veritat espiritual.

Una mirada des del 2025: Des del 2025, aquella trobada virtual del 2007 sembla un oasi en un desert d’incerteses. La declaració “som una sola veu” va ser un acte de fe que el temps ha posat a prova: el futur sostenible que imaginaven ha avançat, amb ciutats més verdes i tecnologies més netes, però les divisions —polítiques, econòmiques, culturals— han persistit. El NCFCCCD, amb la seva aliança de futuròlegs i espiritualistes, podria veure el 2025 com una etapa de transició: la síntesi hegeliana encara no s’ha completat, però les llavors plantades el 2007 han germinat. Aquella comunitat d’un sol cor i una sola ànima va encendre una espurna; el repte ara és mantenir-la encesa.