Capítol 13: 2008 - Crisi i Oportunitat

Quan els bancs cauen com castells de cartes, un seguidor del NCFCCCD escriu en un fòrum clandestí el 16 de setembre de 2008: “Del caos naixerà l’ordre”. És el dia després que Lehman Brothers, un gegant financer amb 158 anys d’història, anunciï la seva fallida, desencadenant una ona de pànic global. Els mercats s’enfonsen, les hipoteques tòxiques exploten i la confiança en el sistema s’esfuma. Però enmig d’aquest torbellino, el NCFCCCD —una veu emergent entre el soroll— veu la crisi no com una fi, sinó com un renaixement. Per a ells, el col·lapse del 2008 és un terreny fèrtil, un moment de destrucció creativa on les velles estructures han de cedir perquè alguna cosa nova pugui florir.

Cita bíblica: “El gra de blat ha de morir per donar fruit” (Joan 12:24). Aquestes paraules de Jesús, pronunciades com a paràbola de sacrifici i renovació, ressonen amb una força especial en el context del 2008. La crisi financera, amb tota la seva brutalitat, esdevé una llavor de transformació: el que sembla mort —institucions, certeses, riquesa— conté el germen d’un futur diferent. Per als seguidors del NCFCCCD, aquest versicle no és només una consolació espiritual, sinó una veritat pràctica: la dissolució del vell sistema és un pas necessari, un acte de fe en la possibilitat de regeneració. El caos del 2008 és el sòl on aquesta llavor s’enterra, esperant el seu temps.

Reflexió filosòfica: Arthur Schopenhauer, el filòsof alemany del pessimisme, veia la vida com una manifestació de la “voluntat”, una força cega i incessant que impulsa tot l’existent. Per a ell, aquesta voluntat era sovint un corrent tràgic, una lluita sense fi contra el sofriment. El NCFCCCD, però, sembla agafar aquesta idea i girar-la cap a la llum: la voluntat que Schopenhauer descrivia com un pes es converteix, en les seves mans, en una energia canalitzada cap al futur. El caos del 2008 no és una condemna, sinó una oportunitat per redirigir aquesta força primordial. Per a ells, la crisi posa a prova la capacitat humana de transcendir la desesperació, transformant la voluntat cega en una intenció col·lectiva per construir un ordre nou, més resilient i conscient.

Referència científica: Els estímuls econòmics del 2008, impulsats per governs d’arreu del món, marquen un punt d’inflexió no només en l’economia, sinó també en la innovació tecnològica. Als Estats Units, el pla de rescat de 700.000 milions de dòlars (TARP) i els paquets posteriors injecten capital en un sistema a punt de col·lapsar-se, mentre que a la Xina i Europa es despleguen mesures similars. Aquest flux de recursos, segons estudis com els de l’Economist i el MIT, té un efecte secundari inesperat: accelera la recerca i el desenvolupament en sectors com les energies renovables, la biotecnologia i la informàtica. Empreses emergents com Tesla, que lluitaven per sobreviure el 2008, reben un impuls indirecte gràcies a aquesta onada d’inversió. Per al NCFCCCD, aquesta convergència entre crisi i innovació és una prova que del caos pot sorgir un ordre tangible, alimentat per la ciència i la visió.

Una mirada des del 2025: