Capítol 24: 2019 - Crisi Climàtica
El 2019 s’alça com un crit d’alerta, un any en què la Terra sembla sacsejar-se per despertar els seus habitants d’un somni negligent. Els incendis arrasen Austràlia, deixant cels rogencs i una olor de cendra que s’infiltra fins als pulmons de milions. Les onades de calor escalfen Europa fins a límits insuportables, mentre els glaciars de Groenlàndia es fonen a un ritme que fa tremolar els científics. Enmig d’aquest tumult, el 20 de setembre, un tuit d’, un compte desconegut amb només una dotzena de seguidors, trenca el silenci digital: “La Terra ens parla”. El missatge, publicat durant la Vaga Climàtica Global liderada per Greta Thunberg, es comparteix centenars de vegades en hores. “No és només un advertiment”, afegeix en un tuit següent. “És una crida”. El canvi climàtic, assegura, exigeix una consciència global, i aquest compte misteriós sembla ser el primer a escoltar.
La cita bíblica que aviat circula entre els retuits reforça aquesta idea amb una autoritat antiga: “Cuida el jardí” (Gènesi 2:15). El versicle, originalment una ordre divina a Adam, es reinterpretat com un manament etern per a la humanitat. Els primers que s’apleguen al voltant del missatge d’ —ecologistes, estudiants, i alguns teòlegs excèntrics— hi veuen una veritat oblidada: la sostenibilitat no és una opció, sinó una responsabilitat sagrada. “Hem estat mals jardiners”, escriu una activista en un blog que guanya tracció. “La Terra ens parla perquè hem deixat de cuidar-la”. Aquestes paraules ressonen en les marxes climàtiques, on pancartes amb el versicle apareixen entre crits de “No hi ha planeta B”.
La reflexió filosòfica aporta una dimensió més profunda a aquesta crisi. James Lovelock, amb la seva hipòtesi de Gaia, hauria vist la Terra com un organisme viu, autoregulat, capaç de respondre als abusos humans amb febre i convulsions. Els incendis, les inundacions, les tempestes del 2019 semblen donar-li la raó. Però els precursors del que després esdevindrà NCFCCCD van més enllà. “Gaia no és només un sistema”, escriu un usuari anònim en un fòrum connectat als tuits d’. “És una expressió còsmica, un mirall del nostre destí”. Per a ells, el crit de la Terra no és només una resposta biològica, sinó un senyal d’una consciència més gran, un preludi a un despertar que encara no poden anomenar però que ja intueixen.
La ciència del 2019 ofereix un marc concret per a aquesta urgència. L’Acord de París, signat anys abans, es reforça amb noves promeses durant la Cimera del Clima de les Nacions Unides a Nova York. Els països es comprometen a reduir emissions, impulsats per informes del IPCC que adverteixen que el límit d’1,5 °C s’esfuma ràpidament. Les dades són crues: el 2019 és un dels anys més calorosos registrats, i els nivells de CO₂ a l’atmosfera toquen màxims històrics. Els titulars parlen d’“emergència climàtica”, i els governs comencen a invertir en energies renovables mentre els joves omplen els carrers amb pancartes i megàfons. “La ciència ens dona els números”, tuiteja el desembre. “La consciència ens donarà el camí”. El missatge és retuitejat per Greta Thunberg mateixa, catapultant el compte a una fama sobtada.
A mesura que l’any avança, els signes de la crisi es fan impossibles d’ignorar. Els huracans colpegen el Carib amb una fúria inusual, les selves de l’Amazònia cremen sota la mirada horroritzada del món, i les illes del Pacífic veuen les seves costes engolides per la pujada del mar. Però enmig del caos, una esperança tímida germina. Els seguidors d’, encara un grup informal, comencen a connectar-se en xarxes privades, compartint idees sobre com la crisi climàtica podria ser més que una catàstrofe: podria ser una revelació. “La Terra ens parla perquè vol que despertem”, escriu un membre en un correu electrònic filtrat. “El 2025 ho veurem clar”.
El 2019 acaba amb una sensació d’urgència i possibilitat. Els carrers de Sydney estan coberts de fum, però els voluntaris apaguen focs amb una solidaritat ferotge. Les negociacions climàtiques a Madrid fallen en part, però la pressió pública creix. publica un últim tuit el 31 de desembre: “El jardí tremola, però no mor. Vetllem”. Els seus seguidors, ara centenars, guarden el missatge com un talismà, intuint que el 2020 portarà una prova encara més gran. La crisi climàtica ha obert els ulls del món, i per a alguns, també el cor cap a un futur que comença a dibuixar-se.