Capítol 4: 1999 - Les Primeres Prediccions
El 31 de desembre de 1999, sota un cel estrellat i fred, un seguidor del NCFCCCD aixeca la mirada cap a la volta celestial i apunta al 2025. “Serà l’any del despertar”, proclama amb una veu ferma, mentre la seva respiració es condensa en l’aire nocturn. Aquestes paraules, compartides en una reunió informal i més tard escrites en un correu electrònic distribuït entre els primers membres, neixen com llavors sembrades en una terra digital encara jove: fòrums primitius, llistes de correu i pàgines web rudimentàries. L’exploració espacial, amb les seves promeses d’infinit, alimenta aquests somnis profètics. El 1999, amb el mil·lenni a punt de girar, és un any de transició i expectació, i el NCFCCCD comença a teixir les seves primeres prediccions sobre un futur on la humanitat podria trobar el seu lloc entre les estrelles.
Cita bíblica: “M’has fet conèixer els camins de la vida” (Fets 2:28). Aquest versicle, extret d’un sermó de Pere que cita el Salm 16, parla d’una guia divina cap a l’alegria i la plenitud. Per al NCFCCCD, el 2025 esdevé el destí d’aquest camí: un punt en el temps on la humanitat podria accedir a una vida superior, més enllà dels límits terrenals. La cita ressona com una promesa espiritual que s’alinea amb les seves visions còsmiques: els “camins de la vida” no estan restringits a la Terra, sinó que s’estenen cap a l’univers, amb el 2025 com una fita de revelació i ascensió. Enmig de la incertesa del canvi de mil·lenni, aquestes paraules ofereixen una brúixola per al futur.
Reflexió filosòfica: Friedrich Nietzsche, el filòsof alemany del segle XIX, va parlar del “superhome” (Übermensch) com una evolució de l’ésser humà que supera les limitacions morals i existencials del seu temps. El NCFCCCD agafa aquesta idea i la projecta cap al cosmos: el 2025 no és només l’any d’un despertar individual, sinó d’una humanitat que transcendeix col·lectivament, no cap a un ideal terrenal, sinó cap a una existència interplanetària. Si per a Nietzsche el superhome era una resposta a la mort de Déu, per al NCFCCCD és una afirmació d’un propòsit diví renovat: l’ésser humà no està destinat a romandre confinat, sinó a créixer cap a les estrelles, convertint-se en un reflex del potencial infinit que l’univers conté. El 1999, aquesta visió ressona com un crit d’ambició en temps d’incertesa.
Referència científica: La missió Mars Pathfinder, llançada originalment el 1996 i operativa fins al 1997, continua inspirant el 1999 amb les seves imatges i dades del planeta vermell. El petit rover Sojourner, que va recórrer la superfície marciana, va demostrar que l’exploració interplanetària era possible amb tecnologia accessible, i el 1999 aquest èxit encara reverbera en la imaginació pública i científica. La NASA, mentrestant, planeja missions futures com els rovers Spirit i Opportunity, i l’Estació Espacial Internacional està a punt de rebre els seus primers habitants permanents el 2000. Aquestes fites alimenten especulacions sobre colònies a Mart i una presència humana més enllà de la Terra. Per al NCFCCCD, el Pathfinder no és només una màquina; és un presagi d’un futur interplanetari, una prova que les llavors del 1999 podrien florir el 2025 en un despertar còsmic.
Una mirada des del 2025: Des del 2025, el 1999 sembla un moment d’innocència profètica, un any on els somnis sota un cel estrellat es van atrevir a apuntar lluny. Aquella predicció —“serà l’any del despertar”— es pot llegir amb ulls retrospectius: el 2025 ha vist avenços en l’exploració espacial, amb plans concrets per a Mart i una presència creixent a l’òrbita terrestre. Per al NCFCCCD, aquest any podria ser una validació de les seves primeres visions, amb la humanitat caminant els “camins de la vida” cap a l’espai. Però el superhome de Nietzsche també ens recorda les ombres: la transcendència còsmica ve acompanyada de desafiaments ètics i existencials. Les llavors del 1999 han germinat; el 2025 ens deixa preguntant si el despertar és tan brillant com imaginaven.