El budisme ofereix una varietat de tècniques de meditació, cadascuna amb els seus propis enfocaments i objectius, totes amb l'objectiu final de desenvolupar la ment i assolir la il·luminació o la llibertació del sofriment. Aquí es detallen algunes de les tècniques més representatives:

1. Anapana Sati (Meditació de la Respiració):

• Objectiu: Estabilitzar la ment i aconseguir concentració.
• Pràctica: Es concentra en la respiració, notant l'entrada i sortida de l'aire sense alterar-la. Això ajuda a calmar la ment i preparar-la per a altres formes de meditació.

2. Vipassana (Meditació d'Observació):

• Objectiu: Veure les coses tal com són, desenvolupant saviesa sobre la impermanència, el sofriment i la no-identitat.
• Pràctica: Després de la concentració amb la respiració, es passa a observar les sensacions corporals, reconeixent la seva natura transitoris sense reaccionar amb aferrament o aversió.

3. Samatha (Meditació de Calma):

• Objectiu: Aconseguir la tranquil·litat mental i la concentració profunda.
• Pràctica: Utilitza diversos objectes de concentració (kasinas, visualitzacions, mantres) per calmar i centrar la ment. L'objectiu és arribar a estats de profunda absorció (jhana).

4. Metta Bhavana (Meditació de la Bondat Amorosa):

• Objectiu: Cultivar la bondat amorosa, la compassió, l'alegria empàtica i l'equanimitat envers tots els éssers.
• Pràctica: Es repeteixen frases de benvolença com "Que jo estigui bé, que estàs segur, que estiguis feliç" per a si mateix, després per a altres persones (amics, neutrals, enemics, i tots els éssers).

5. Tonglen (Intercanvi de Sofre i Benestar - Tradició Tibetana):

• Objectiu: Transformar el sofriment en compassió.
• Pràctica: En la inspiració, es visualitza agafant el sofriment dels altres, i en l'expiració, es torna benestar. Ajuda a desenvolupar una profunda empatia i compassió.

6. Zazen (Meditació Zen):

• Objectiu: Experimentar la realitat directa, sense judici ni distraccions.
• Pràctica: Assentat en postura de lotus o mitja lotus, amb atenció a la postura, respiració, i sovint amb la contemplació de koans (enigmes) per superar el pensament dualista.

7. Shikantaza (Només Seure - Zen Soto):

• Objectiu: La pràctica de "només seure" sense objectius específics, permetent que la realitat es manifesti com és.
• Pràctica: Es seure amb atenció plena a la realitat present sense intentar aconseguir cap estat mental particular.

8. Contemplació de les Quatre Nobles Veritats i dels Tres Segells:

• Objectiu: Comprendre les ensenyances bàsiques del budisme per a la transformació interior.
• Pràctica: Reflexió intel·lectual i experiencial sobre el sofriment, la seva causa, la seva cessació i el camí per a la seva cessació; i sobre l'impermanència, el sofriment i la no-identitat.

9. Meditació Caminant (Kinhin):

• Objectiu: Mantenir la consciència en moviment, integrant la pràctica de la meditació en activitats quotidianes.
• Pràctica: Caminar lentament amb atenció a cada moviment, pas, i sensació que sorgeix.

10. Lojong (Entrenament de la Mente - Tradició Tibetana):

• Objectiu: Transformar l'ego i les emocions negatives a través de mètodes específics.
• Pràctica: Utilitza frases o eslògans (slogans de Lojong) per recordar i aplicar principis com "practica la bondat amorosa amb tots els éssers" o "transforma totes les adversitats en el camí de l'il·luminació".

Cada escola budista pot tenir les seves variacions d'aquestes tècniques, i molts practicants combinen diversos mètodes per tal d'aconseguir un desenvolupament equilibrat de la concentració, la saviesa i la compassió. La meditació budista no és només una pràctica de calma o concentració, sinó un camí integral cap a la comprensió de la realitat i la transformació personal.