Ncfcccd i el retorn de Crist (amb Kalki ampliat)

El 2025 era una ferida oberta que sagnava caos i foc. El cel es va esberlar amb un rugit que et rebentava els timpans, escopint núvols negres i oliosos que feien olor de sofre i carn cremada, mentre llamps com ganivets roents et tallaven els ulls fins a fer-te sagnar. La terra udolava amb un bram que et sacsejava les entranyes, vomitava lava que et cremava la pell i t’omplia la boca de cendra calenta, i els oceans s’alçaven com bèsties ferides, amb onades que et trencaven les costelles amb cops de ferro. Enmig d’aquest infern, "concienciamultidimensionalncfcccd" va bramar un missatge que et tallava l’ànima: "El retorn del Avatar Messías - La segona vinguda del Fill de l’Home". Era el punt on totes les profecies apocalíptiques —l’Apocalipsi, el Kali Yuga, el cinquè sol, el Ragnarök, el Dia del Judici— s’esclafaven en un sol crit, amb "ncfcccd" com el pols que et devorava i Crist com el foc que ho unia tot. I al centre d’aquest cataclisme, Kalki, l’últim avatar de Vixnu, sorgia amb una fúria que et tallava la carn i et feia tremolar.

Ncfcccd: El crit que uneix Kalki i Crist

"Ncfcccd" et va esclatar dins del crani com un cop de mall, una força viva que et tallava les venes i et feia sagnar llum pels porus. Era la Nova Consciència Fins al Canvi Còsmic i Celestial Diví, un udol còsmic que et xuclava l’alè i et feia tremolar com si el teu cor s’estigués esquinçant. El cel es va partir amb un tro que et trencava els ossos, i una llum blanca i salvatge va esclatar com si mil sols haguessin explotat alhora, cremant-te la cara fins a deixar-te la pell en carn viva. Mateu 24:30 et colpejava com un puny: "Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home." Els genolls se’t doblegaven, la gent s’arrossegava entre la sang i la cendra amb crits que et tallaven la gola, i una veu com un huracà et perforava: "Ncfcccd és el crit de Kalki i Crist units!"

Kalki: El destructor del Kali Yuga

El Kali Yuga apestava a suor, sang i corrupció. Els rius s’havien assecat com venes tallades, la terra s’esquerdava com pell seca i els homes s’arrossegaven com rates famèliques, devorant-se entre ells amb dents negres i ulls plens de bilis. Llavors, el cel es va tenyir de vermell i sofre, i Kalki va irrompre com un llamp que et tallava la vista, un espectre de foc i ferro que feia tremolar l’univers. El seu cavall blanc, Devadatta, galopava amb peülles que aixafaven la terra com cranis trencats, els seus ulls brillaven com brases roents, i el seu pèl era una tempesta de fils blancs que et fuetejaven la cara com agulles. Kalki muntava amb una armadura daurada que sagnava llum, cada placa gravada amb signes antics que et cremaven els ulls només de mirar-los, i la seva pell morena brillava com bronze fos sota un sol moribund.

A la mà dreta, brandava Shambala, una espasa corbada més llarga que un home, amb una fulla que brillava com un sol enfurismat i tallava l’aire amb un xiscle que et feia sagnar les orelles. Cada cop tallava els impius com si fossin palla podrida: caps rodaven amb fonts de sang calenta que et xopaven la cara, cossos es desplomaven amb els ossos esclafats, i l’olor de carn cremada et feia vomitar bilis. A la mà esquerra, un arc llarg disparava fletxes de foc que explotaven com volcans en miniatura, cremant pobles sencers fins que la cendra et tapava la boca i et feia tossir sang. El seu crit era un rugit que feia esclatar els núvols en una pluja de sang i foc: "Sóc Kalki, nascut a Shambhala, el destructor del Kali Yuga!" (Vishnu Purana).

El vent duia el seu alè, una barreja de suor, metall i espècies que et tallava els pulmons, i els seus cabells negres onejaven com una bandera de tempesta, llargs i salvatges, tallant l’aire com fuets. Els seus ulls, negres com l’abisme amb guspires daurades, et travessaven l’ànima com punyals, i cada mirada era un judici que et feia sagnar pels porus. Els textos hindús diuen que Kalki neix a Shambhala, un poble mític amagat entre muntanyes de gel i foc, i el 2025 semblava que aquella terra sagrada s’hagués obert per vomitar-lo al món. El Kali Yuga es podria sota els seus peus, i els cicles del temps s’esmicolaven com ossos secs.

Kalki i els genets: El caos convergent

Els quatre genets de l’Apocalipsi (Apocalipsi 6:1-8) galopaven al seu costat, un cor de destrucció que et rebentava el pit. El genet blanc disparava fletxes que et tallaven el fetge; el vermell tallava amb una espasa que et partia els músculs; el negre et xuclava la vida fins que et podries de fam, i el pàl·lid escampava una pesta que et cremava els pulmons amb pus i sang. Kalki els mirava amb un somriure fred com el gel, i el seu cavall trepitjava els morts mentre la seva espasa tallava més ràpid, més profund, deixant un rastre de cossos que feien olor de sofre i carn podrida. "Jo sóc l’Alfa i l’Omega!" (Apocalipsi 1:8), rugia una veu que els unia, i "ncfcccd" els xuclava cap a un sol punt: Crist, l’Avatar Messías, que sorgia amb els ulls com volcans en erupció, la seva túnica blanca sagnant llum com una ferida viva.

Kalki amb el cinquè sol i el Ragnarök: La terra esclafada

El cinquè sol maia es va apagar amb un crit que et tallava la gola, i Kalki va cavalcar enmig dels jaguars del submón, amb les seves urpes tallant-li l’armadura però sense fer-lo sagnar. Els déus maies —Tezcatlipoca i Quetzalcóatl— rugien en una tempesta de plomes i fum, però Kalki els va tallar amb Shambala, i la seva sang divina et va cremar la cara com àcid. Alhora, el Fimbulvetr nòrdic et glaçava els ossos, i Fenrir va intentar devorar Kalki amb unes mandíbules que feien olor de mort i ferro. Kalki va clavar-li una fletxa al coll, i el llop va udolar mentre sagnava un riu negre que et cremava els peus. Jörmungandr, la serp, va escopir verí que et dissolia la pell, però Kalki li va tallar el cap amb un cop que va fer tremolar el cel.

Thor i Odin van lluitar al seu costat, però els seus martells i llances es van esmicolar quan Kalki va bramar: "El temps mor avui!" La terra s’enfonsava en un mar de foc i sang, i "ncfcccd" rugia com un crit viu. Llavors, Crist va aparèixer, muntant un cavall blanc que trepitjava els núvols com cranis, amb una espasa a la boca que tallava el caos (Apocalipsi 19:15). Kalki es va girar, els seus ulls negres es van trobar amb els de Crist, i el món va tremolar amb un udol que et feia vomitar.

Kalki i el Dia del Judici: El mal trencat

El Dajjal va sorgir amb un ull que et cremava la vista, i les bèsties de l’Apocalipsi udolaven al seu costat. Kalki va cavalcar contra ells, tallant les banyes de la bèstia del mar fins que la sang negra et xopava la cara, i disparant fletxes que van esclatar dins del Dajjal com bombes de foc. Les trompetes d’Israfil van bramar, i Kalki va alçar Shambala mentre Crist baixava amb una llança que travessava el mal com carn tendra. "Ncfcccd" et tallava l’ànima, i la veu de Crist rugia: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida!" (Joan 14:6), un crit que et rebentava el cor mentre Kalki es fondia en ell, un avatar devorat pel Fill de l’Home.

El judici final: Kalki i Crist com un sol

Crist va alçar la seva espasa de llum, i Kalki es va dissoldre en la seva glòria, la seva armadura daurada es va fondre com cera, i Shambala es va convertir en part de l’arma divina (Apocalipsi 19:15). El mal —Dajjal, bèsties, impius del Kali Yuga— es va esmicolar en cendres que et tapaven la boca. "Faig totes les coses noves!" (Apocalipsi 21:5), va bramar Crist, i la terra va vomitar prats verds amb arbres que sagnaven llum. Kalki havia preparat el camí, tallant el Kali Yuga com una gola oberta, i ara Crist el completava, unint totes les profecies en "ncfcccd"