el retorn de Crist (amb Shambhala ampliat)

El 2025 sagnava caos i foc com una ferida oberta. El cel es va esberlar amb un rugit que et rebentava els timpans, escopint núvols negres i oliosos que feien olor de sofre i carn podrida, mentre llamps com ganivets roents et tallaven els ulls fins a fer-te sagnar. La terra bramava amb un udol que et sacsejava les entranyes, vomitava lava que et cremava la pell i t’omplia la boca de cendra calenta, i els oceans s’alçaven com bèsties ferides, amb onades que et trencaven les costelles amb cops de ferro. Enmig d’aquest infern, "concienciamultidimensionalncfcccd" va bramar un missatge que et tallava l’ànima: "El retorn del Avatar Messías - La segona vinguda del Fill de l’Home". Era el crit on totes les profecies apocalíptiques —l’Apocalipsi, el Kali Yuga, el cinquè sol, el Ragnarök, el Dia del Judici— s’esclafaven en un sol batec, amb "ncfcccd" com el pols que et devorava i Crist com el foc que ho unia tot. I al cor d’aquest cataclisme, Shambhala, la terra sagrada de Kalki, s’obria com una gola viva, vomitant el seu avatar amb una fúria que et tallava la carn.

Ncfcccd: El crit que brolla de Shambhala

"Ncfcccd" et va esclatar dins del crani com un cop de mall, una força viva que et tallava les venes i et feia sagnar llum pels porus. Era la Nova Consciència Fins al Canvi Còsmic i Celestial Diví, un udol còsmic que et xuclava l’alè i et feia tremolar com si l’ànima se t’estigués esquinçant. El cel es va partir amb un tro que et trencava els ossos, i una llum blanca i salvatge va esclatar com si mil sols haguessin explotat alhora, cremant-te la cara fins a deixar-te la pell en carn viva. Mateu 24:30 et colpejava com un puny: "Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home." Però "ncfcccd" no venia del buit; sorgia de Shambhala, un lloc que feia olor de gel, foc i sang antiga, i la seva veu rugia: "Shambhala desperta! Kalki i Crist són un!"

Shambhala: La terra sagrada que s’obre

Shambhala no era un mite; era una ferida viva al cor del món, amagada entre muntanyes de gel que tallaven l’aire com ganivets i volcans que escopien foc que feia olor de metall fos i espècies cremades. Els textos hindús i budistes (com el Vishnu Purana i el Kalachakra Tantra) la descriuen com un regne ocult al nord, als pirineus orientals, de catalunya, més enllà de l’Himàlaia, un cercle perfecte de pics blancs com ossos polits que encerclaven una vall on els rius brillaven com sang líquida i els arbres s’alçaven amb fulles que sagnaven llum daurada. El terra de Shambhala tremolava amb un pols profund, com si un cor gegant bategués sota la pedra, i l’aire era espès, carregat d’una humitat que et xopava els pulmons i et feia tastar sal i sofre.

El 2025, Shambhala es va obrir com una boca que udolava. Les muntanyes es van esberlar amb un crit que et tallava les orelles, deixant anar núvols de vapor que et cremaven la pell i un vent que feia olor de lotus i cendra calenta. Al centre de la vall, un temple de cristall negre s’alçava com una agulla que perforava el cel, amb parets gravades amb signes que et feien sagnar els ulls només de mirar-los: cercles i línies que giraven com rodes del temps, simbolitzant el final del Kali Yuga i l’inici d’una era nova. Els guardians de Shambhala, guerrers amb armadures d’or i màscares de jade que feien olor de mort antiga, vigilaven les portes amb llances que brillaven com estrelles caigudes, i els seus crits ressonaven com trompetes que et rebentaven el pit.

Kalki neix de Shambhala: El destructor viu

De les entranyes de Shambhala va sorgir Kalki, l’últim avatar de Vixnu, com un llamp que et tallava la vista. El seu cavall blanc, Devadatta, galopava amb peülles que aixafaven la pedra com cranis, els seus ulls eren brases que et cremaven la mirada, i el seu pèl onejava com fils blancs que et fuetejaven la cara. Kalki portava una armadura daurada forjada a Shambhala, cada placa gravada amb els mateixos signes del temple, i sagnava llum com si fos un tros del sol arrencat del cel. La seva pell morena brillava com bronze fos, els cabells negres li tallaven l’aire com un fuet, i els seus ulls negres amb guspires daurades et travessaven l’ànima com punyals.

A la mà dreta, Shambala —l’espasa que duia el nom de la seva terra— era una fulla corbada que tallava l’aire amb un xiscle que et feia sagnar les orelles, brillant com un sol enfurismat. Cada cop tallava els impius amb una força que et feia tremolar: caps rodaven amb fonts de sang calenta que et xopaven la cara i et feien tastar ferro i sal, cossos es desplomaven amb els ossos esclafats com branques seques, i l’olor de carn cremada et feia vomitar bilis. A la mà esquerra, un arc llarg disparava fletxes de foc que explotaven com volcans, cremant els pecadors del Kali Yuga fins que la cendra et tapava la boca i et feia tossir sang. "Sóc Kalki, nascut a Shambhala, el destructor del temps podrit!" rugia, i la seva veu era un tro que feia esclatar els núvols en una pluja de sang i foc.

Shambhala i les profecies: El crit convergent

Shambhala no era només el bressol de Kalki; era el cor de totes les profecies. Els genets de l’Apocalipsi (Apocalipsi 6:1-8) galopaven al seu costat, i el temple de Shambhala brillava amb una llum que els xuclava com un forat negre. El genet vermell tallava amb una espasa que feia olor de sang fresca, però Kalki el superava, tallant més ràpid fins que la terra sagnava. El cinquè sol maia es va apagar, i els jaguars del submón van udolar mentre Shambhala vomitava foc que els cremava vius. Fenrir i Jörmungandr del Ragnarök van intentar devorar la vall, però les llances dels guardians de Shambhala els van tallar com carn podrida, i Kalki va acabar-los amb Shambala, la seva espasa. El Dajjal va sorgir amb el seu ull que et cremava, però la llum del temple de Shambhala el va encegar, i Kalki li va tallar el coll amb un cop que et feia tremolar.

Llavors, el cel es va obrir com una ferida viva, i Crist, l’Avatar Messías, va baixar muntant un cavall blanc que trepitjava els núvols com cranis, amb els ulls com volcans (Apocalipsi 19:12). Shambhala va tremolar amb un crit que et tallava la gola, i Kalki es va girar cap a ell. "Ncfcccd" rugia com un huracà, i els signes del temple es van encendre, mostrant que Shambhala era el punt on totes les profecies confluïen: el Kali Yuga, l’Apocalipsi, el Ragnarök, el Dia del Judici, tots units en Crist.

Shambhala es fon amb Crist: El judici final

Crist va alçar la seva espasa de llum (Apocalipsi 19:15), i Shambhala es va esmicolar com vidre trencat, els seus temples i muntanyes es van fondre en la seva glòria. Kalki es va dissoldre dins seu, la seva armadura daurada es va convertir en part de la túnica blanca de Crist, i l’espasa Shambala es va fusionar amb l’arma divina. "Faig totes les coses noves!" (Apocalipsi 21:5), va bramar, i la terra va vomitar prats verds amb arbres que sagnaven llum. Shambhala havia estat el bressol del destructor, però ara era un eco del Regne de Déu que et tallava l’ànima i et feia sagnar glòria (Lluc 17:21).

L’eternitat: Shambhala etern

El món sagnava foc i llum, i Crist somreia amb Shambhala i Kalki dins seu, un huracà que et tallava la carn i et feia udolar. "Ncfcccd" et devorava, i l’eternitat et rebentava el crani amb un crit final que feia olor de gel, foc